JOAN VINYOLI i PLADEVALL

Poeta. De formació autodidàctica, el coneixement de Rilke (de qui féu excel·lents versions) i Carles Riba*, als quals s'afegiren després Hölderinn, Rimbaud i Shakesteare, determinà una sòlida vocació poètica, entesa en els termes de la poesia metafísica del Romanticisme alemany i del postsimbolisme. Començà la seva producció amb "Primer desenllaç" (1937), "De vida i somni" (1948). Desenvolupa la temàtica del paisatge i del record amb un ús moderat de la imatge."El to de les hores retrobades" (1951), "El Callat" (1956), "Realitats" (1963), "Tot és ara i res" (1970). "El Griu" (1978). El 1975 aplegà la seva poesia completa 1937-1975 i el 1979 ho féu a "Obra poètica 1975-1979”, però continuà la seva poesia amb "Cercles", "Cants d'Abelone" i amb "Passeig d'Aniversari" (1984), que rebé nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Barcelona, de la Generalitat de Catalunya, el Premio Nacional de Literatura i la Creu de Sant Jordi (1984).

*Gentdel Arco 22 de setembre de 2018

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 100451)