FEDERICO ROMERO SARACHAGA

Llibretista de sarsuela espanyol. Era asturià de naixement, visqué a Saragossa i a Madrid, però es considerava manxec per no perdre les arrels familiars de La Solana (Ciudad real), municipi que el nomenà fill adoptiu. Exercí de manxec en escriure la lletra de "La rosa del azafrán", que és la sarsuela emblemàtica d'aquesta terra, a la que posà música un altre manxec, Jacinto Guerrero. Romero Sarachaga col·laborà estretament amb Guillermo Fernández-Shaw Iturralde; gràcies a aquesta col·laboració escriviren els llibrets de diverses sarsueles com; "La canción del olvido"(1916), per a José Serrano, "Doña Francisquita"(1923), per Amadeu Vives, "Luisa Fernanda" per Federico Moreno Torroba* "El Caserío"(1926), per Jesús Guridi, "La Tabernera del Puerto"(1936) per Pablo Solozàbal i moltes més. L'any 1932 va un dels impulsors de la Sociedad General de Autores de España (SGAE).

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 200570).

FEDERICO MARTÍN BAHAMONTES

Ciclista espanyol de sobrenom "El àguila de Toledo", que va ser professional entre 1954 i 1965, aconseguint 74 victòries. Grandíssim escalador que va guanyar el Gran premi de la muntanya del Tour de França en sis ocasions (1954,1958,1959,1962,1963 i 1964), a més del de la "Vuelta" (1957, 1958) i el Giro (1956). El seu triomf més important fou la Victòria del Tour de França de 1959, on a més de la classificació de la muntanya guanyà dues etapes, uns als Pirineus i l'altra a una "crono-escalada" al Puy-de-Dôme. El 1963 es classificà segon al Tour rere Jacques Anquetil que després d'una igualada lluita vencé a la contra-rellotge. L'any següent va acabar tercer darrere Jacques Anquetil i Raymond Poulidor. (Caricatura de Manuel Del Arco, sense data de publicació)

FEDERICO GARCIA SANCHIZ

Escriptor, novel·lista, periodista i "charlista" espanyol, viatger i patriota. Fou redactor de "Blanco y Negro" i "El Imparcial". Residí un any a París i de tornada entrà a la redacció del "ABC". La seva activitat d'orador va donar-li gran popularitat. D'aquesta tasca específica i realment inimitable en féu la seva professió de "charlista", que omplia auditoris amb ostentació de retòrica, erudició i recursos gestuals. Els anys després de la Guerra espanyola, foren els del seu lluïment quan feu anades a l'Amèrica Llatina on les seves "charlas" i el seu "españolear" foren ben remunerades. Va escriure més de 30 llibres. Va ser "Académico de San Carlos", membre de la "Real Académia Española" i del "Instituto de España", de la "Academia de Bellas Artes de Valencia" i de "Bellas Artes e Historia de Toledo".

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 150259)

FEDERICO MORENO TORROBA

Compositor espanyol, un dels més vitals i prolífics creadors de la sarsuela en el segle XX. També va ser crític musical i compositor de peces simfòniques i de cambra, especialment per a guitarra. Des de mitjan dècada del 1920 fins a la Guerra Civil, va conèixer els seus majors èxits. Entre ells destaca Luisa Fernanda (1932), una de les sarsueles més populars de tota la història del gènere. En esclatar la guerra, Moreno Torroba va ser detingut i empresonat durant quinze dies sota la falsa acusació de ser l'autor del "Cara al sol", l'himne de la Falange Española. Amb prop d'un centenar de composicions per a guitarra, és un dels compositors que més ha contribuït a l'enriquiment del repertori per a aquest instrument. (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 1307339)

FEDERICO GALLO LACARCEL

Va ser un periodista i presentador de televisió; alhora que també un polític. Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona, essent molt jove va iniciar-se a la ràdio des d'on passaria a la televisió quan tot just començava a Espanya. Fou un dels primers professionals que van fer història a la televisió espanyola, en el seu cas en els estudis Miramar de Barcelona i entre els seus programes més recordats cal esmentar "Esta es su vida". També va ser la veu que retransmeté el concurs d'Eurovisión entre 1962 i 1968, essent memorable aquest darrer, amb el triomf de Massiel. A principis de 1970 entrà en la política i fou Governador d'Albacete (1973), Múrcia (1976) i Barcelona (1982). També va ser Director General de Protección Civil (1980-82), moment de l'intent de cop d'estat del 23-F.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 260162)