EDWARD DURELL STONE

Arquitecte nord-americà del segle XX. Es graduà a la Universitat d'Arkansas. El seu germà gran, James, ja era arquitecte. Va guanyar una beca i tingué l'oportunitat de viatjar a Europa –abans d'establir-se a la ciutat de New York- on va reproduir a l'estil Beaux-Arts, dibuixos i aquarel·les; també visità alguns edificis dels més importants arquitectes modernistes de l'època. Com a capdavanter del "International Style", l'any 1936 obrí el seu estudi d'arquitectura del qual en sortirien l'Hotel Panamà de la ciutat de Panamà (1946), l'Ambaixada dels E.U. a Nova Deli (1954), el Pavelló dels E.U. a la Fira Mundial de Brusselles (1958), el Kenndy Center de Chicago (1974). Edward Durell també va fer de professor a la Universitat Yale, de 1946 a 1952.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 110166)

EDUARDO ZAMACOIS

Va ser un novel·lista espanyol, nebot del pintor Zamacois y Zabala que fou amic de Fortuny. Es dedicà al periodisme i l'any 1897 col·labora en el setmanari "Germinal" abans d'anar a Barcelona on va escriure a"El Gato Negro" i fundar "Vida Galante". Les seves primeres obres foren de caràcter eròtic (Punto negro, El seductor, Memorias de una cortesana, etc.) i es comprometé en les idees republicanes. Durant la Guerra Mundial fou corresponsal a París del diari "La Tribuna", fins a l'inici de la Guerra Civil. Fou cronista en el front de Madrid fins a 1937, després a València i Barcelona on edità l'any 1938 la seva novel·la "El asedio de Madrid". En caure Barcelona en mans nacionals, s'exilià a França. Va viure a Mèxic i als Estats Units abans d'establir-se a l'Argentina.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 010569)

EDUARDO MARQUINA ANGULO

Va ser un periodista, poeta, novel·lista i dramaturg espanyol. Compartí correspondència i tertúlia amb importants intel·lectuals com Miguel de Unamuno, Clarín, Pérez Galdós o García Lorca. En el teatre triomfà amb “Las hijas del Cid”(1908), o “En Flandes se ha puesto el sol”(1910) la més coneguda de totes. L’any 1930 va ser elegit acadèmic de la real Académia Española i aleshores va escriure “El monje blanco” i “Teresa de Jesús” (1932). És autor de la primera lletra oficial de l’Himne Nacional (Marcha Real), que li encarregà Alfons XII. Al final de la seva vida viatjà per diversos països europeus i americans. Morí a Nova York (l’any d’aquesta caricatura) on exercia de diplomàtic.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 220146)

EDUARDO CRIADO AGUIRRE

Publicista i dramaturg. Va ser apoderat i cap de publicitat de l'Empresa Pirelli; director de l'agència de publicitat ALAS. Va introduir a Espanya els cursos d'autoestima Dale Carnegie dels quals en fou instructor en els països de parla hispànica. També fou professor de l'Escola d'Administració d'Empreses de Barcelona. Essent executiu de Pirelli, es matriculà a l'Institut del teatre i actuà amb Adolf Marsillach*, Joan Manuel Soriano, Laly Soldevila, Esteve Polls, en el quadre escènic de Ràdio Barcelona, És també autor d'obres de teatre, les més conegudes, "Los blancos dientes del perro" i "Cuando les nubes cambian de nariz".

*GentdelArco 5 de gener de 2018.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 280159)

EDUARDO BOZA MASVIDAL

Monsenyor Boza, va ser un religiós cubà. Va estudiar al col·legi La Salle de La Habana i es doctorà l'any 1940 en Filosofia i Lletres. Va ser ordenat sacerdot l'any 1944. Va fer de professor del Seminari, rector de San Luís de Madruga i l'any 1948 rector de Ntra. Sra. De la Caridad de La Habana on estigué fins que fou expulsat pel règim de Fidel Castro. Va ser Capellán dels Scouts de Cuba, l'any 1960 nomenat bisbe auxiliar de La Habana i Rector de la Universitat de Santo Tomás de Villanueva fins que fou clausurada el maig de 1961, any que va ser expulsat de Cuba junt amb 135 sacerdots a bord del vaixell espanyol Covadonga. D'Espanya va passar a Veneçuela on treballà com a Vicari general de Los Teques on morí. Visità quasi totes les comunitats de cubans exiliats per Amèrica i Europa.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 181161)