ASUNCION BASTIDA

Assumpta Bastida i Pivernat, coneguda com a Asunción Bastida, fou una modista d'alta costura. De formació auto-didacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare. Més tard, obrí una botiga de gènere de punt, al Passeig de Gràcia de Barcelona que, el 1926, es convertí en la seva casa d'alta costura. Exposà a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i donà a conèixer la moda feta a Catalunya i el 1934 obrí sucursal a Madrid. El 1940 es fundà la Cooperativa d'Alta Costura, amb Pedro Rodríguez de president, per organitzar desfilades de les seves col·leccions, a la Cúpula del Coliseum i després a l'Hotel Ritz ama el nom de Salón de la Moda Española. Considerada dels "cinc grans" juntament amb: El Dique Flotante (1899), Santa Eulàlia (1900). Pedro Rodríguez (1920) i Petegaz (1940). El 1970 tancà la seva casa d'alta costura, si bé continuà treballant com a Asunción Bastida S. A. Fins a 1975. El 1982 anà a viure a la residència Jaume I de l'Espluga de Francolí. La seva família va fer donació al Museu de la Indumentària de Barcelona la seva col·lecció de llibres i dissenys.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 090954)

ASTRID VARNAY

Fou una soprano dramàtica sueca, que va desenvolupar la major part de la seva carrera entre els Estats Units i Alemanya. Va debutar triomfalment el 1941 quan va substituir una indisposada Lotte Lehmann com a Siegilde de “La Valquíria” de Richard Wagner. El 1951 va ser contractada en la reobertura de Festival de Bayreuth, on va cantar durant disset temporades en papers com Brünnhilde, Isolda, Senta, Ortrud, Siegilde. Fora del repertori wagnerià va ser una gran Elektra (de l’òpera homònima de Richard Straus) i Lady Macbeth (Macbeth, de Giuseppe verdi). A partir de finals dels anys seixanta va començar una nova carrera com a mezzosoprano, aprofitant el seu important registre greu.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 220156)

ARTURO GARCIA BUHR

Fou un actor, director i productor de cinema argentí. Debutà l'any 1925 amb l'obra de teatre "Bajo la garra". Va fer gires per Amèrica Llatina i Espanya. Debutà al cinema mut en "Manuelita Roasas" l'any 1925, aparegué en el film sonor "Dancing", participà en 30 pel·lícules i en dirigí 5. L'any 1951, durant el "peronisme" hagué d'exiliar-se a Europa. De tornada a l'Argentina, després de la "revolución libertadora" filmà "Después del silencio" i competí com a millor actor en el Festival Internacional de Cine de Berlín pel seu paper a "Fin de fiesta". L'any 1955 gravà els versos de "La marcha de la libertad" en el soterrani de l'església del Socorro. L'any 1991 fou distingit amb el "Premio Podestá" de l'associació argentina d'actors. El 1995 se li atorgà un Cóndor de Plata any que víctima d'un càncer es suïcidà amb un tret al cap.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 051153)

ARTUR MUNDET i CARBÓ

Filantrop i industrial, establert a Ciutat de Mèxic el 1915, allí fundà l’empresa Refrescos Mundet, amb la qual reuní una gran fortuna, Fundà diverses obres benèfiques entre les quals la Maternidad (1935) i l’Asilo Arturo Mundet, a Ciutat de Mèxic, i a Catalunya féu una donació de 40 milions de pessetes. Amb els quals fou iniciada la construcció d’un complex residencial per a infants, orfes i ancians, a Barcelona (al barri de Montbau), inaugurat el 1958 i que duu el nom de la seva muller, Anna Gironella de Mundet, i és conegut popularment amb el nom de Llars Mundet.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 120954)

ARTUR KAPS

Va ser un director teatral i realitzador de televisió austríac, establert a Barcelona. L’any 1934, va fundar la Companyia de teatre “Los Vieneses” que dirigia i que l’integraven Gustavo Re, Franz Johan i la vedette Herta Frankel –que era la seva dona-, amb la qual companyia recorregueren Europa  amb el seu espectacle. Van arribar a Barcelona a principis dels anys 40 i acabaren quedant-s’hi. Amb l’arribada de la televisió, es va incorporar a TVE i començà a dirigir espais de varietats com “Amigos del martes” (1961-1964), “Fiesta con nosotros” (1962), “Noche de estrellas” (1964-1965), i “Esta noche con” (1969-1970) presentat per Conchita Bautista. Fins a la seva mort gestionà la direcció artística de la sala d’espectacles Scala de Barcelona.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 270269)