APEL·LES FENOSA i FLORENSA

Escultor català, un dels més destacats del segle XX. Estudià amb Enric Casanovas. El 1921 anà per primer cop a París, on exposà a la galeria Percier (1925) presentat per Max Jacob. Novament a Barcelona (1929-1939), esposà a la Sala Parés (1930, 1933 i 1936). Retornà a París, acabada la guerra civil de 1936-1939, bé que mantingué uns forts vincles amb Catalunya, intensificats els darrers anys. Exposà individualment a les galeries de París: Zborowsky, Jacques Dubourg, a la Hannover Galerie de Londres, a Nova York, Tokio i Madrid. A Barcelona, també individualment, ho feu a la Galeria Jardí (1957), presentat per Jean Cocteau i Josep Carner, i a la Sala Gaspar (1965, 1969 i 1975) presentat per Salvador Espriu. És autor del monument a Pau Casals de Barcelona (1982). El nom d'Apel·les Fenosa està íntimament vinculat a la vila del Vendrell, ja que l'any 1958 l'artista va comprar la casa del Portal del Pardo, seu de l'actual Fundació Fenosa. A partir d'aquell any, Fenosa i la seva esposa estiuejaren al Vendrell. Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya i de la Legió d'Honor francesa.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 191157)