FRANCIS LOPEZ

Compositor francès de música lleugera. El 1919 la seva família, d'origen espanyol, s'instal·la a Baiona, on va viure pràcticament tota la vida alternant amb estances a París on el 1913 inicià la carrera de Medicina que culminà amb la llicenciatura d'Odontologia. Malgrat tot, mai arribà a exercir la professió mèdica. Optà per dedicar-se a la composició musical, després d'haver seguit cursos a Bordeus i a la capital francesa, Entre les seves produccions, de caràcter lleuger, cançons i, sobretot, operetes que comptaren amb intèrprets famosos, com Maurice Chevalier, Josephine Baker, Tino Rossi, però també les que va escriure especialment per a Luís Mariano, estrenades els anys cinquanta i seixanta: La Bella de Cadis, Andalucía mía, Mediterraneo, El Cantor de México, etc.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 171069)

FRANCIS FONTAN

Cardiòleg, fill del corredor ciclista Víctor Fontan. Professor honorari de cirurgia cardíaca de la Universitat de Bordeus i cirurgià honorari de l'Hospital de Bordeus. Elaborà importants recerques sobre la cirurgia de cardiopaties congènites valvulars adquirides i essencialment en la substitució valvular i cirurgia de l'aorta. El seu equip proporcionà i desenvolupà les noves tècniques quirúrgiques i els seus estudis han demostrat a bastament uns resultats excel·lents i durables, principalment pel caràcter pal·liatiu de les operacions de derivació del flux ventricular que conduirien al trasplantament cardíac. Aquestes operacions són conegudes com l'"Operació de Fontan". Fou Membre fundador i Primer President (1986) de l'Associació Europea de Cirurgia Cardio-Toràcica i Membre fundador de la Intenational Society of Cardio.Thoracic Surgeons, Japó (1988).

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 280569)

FRANCESC XAVIER CALICÓ i REBULL

Numismàtic. Dirigí les revistes “Numisma” i “Gaceta Numismática”. Fou fundador i President de la International Association of Professional Numismatists.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 041158)

FRANCESCA BERTINI

Elena Seracini Vitiello, fou una famosa actriu italiana del cinema mut. Debutà a onze anys al Teatro Nuovo de Nàpols en la companyia de Serafino Renzi. La seva personalitat cridà l’atenció de Salvatore Di Giacomo, que la féu participar el 1904 en un breu film. Inicià la seva carrera professional en el cinema amb “Il Trovatore”(1909), d’Ugo Falena. El seu apogeu fou quan interpretà la seva memorable “Assunta Spina” (1915), de Gustavo Serena, que constituí un èxit mundial. Giuseppe Baratolo, gerent de la Caesar Film, fundà el 1918 la Bertini Films, al servei de la que fou la més famosa i aplaudida actriu italiana del cinema mut. L’any 1921 es casà amb el milionari banquer suís Paolo Cartier i s’allunyà dels estudis, als que retornà el 1927 en morir el seu marit. El 1976, Bernardo Bertolucci la va poder convèncer per fer una aparició casual, vestida de monja, en el seu film “Novecento”.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 011245)

CESC - FRANCESC VILA i RUFAS

Dibuixant i pintor, conegut per CESC. Format a l'Escola Massana, exposà per primer cop a la Sala Rovira de Barcelona (1943). S'inicià com a caricaturista en el Diari de Barcelona, el 1952, i després passà a Tele-Exprés, El Correo Catalán, AVUI (en el qual féu un acudit diari del 1976 al 1989) i Diari de Barcelona. Collaborà també periòdicament a Serra d'Or, Cavall Fort, Por Favor, La Gaceta Ilustrada i en publicacions estrangeres. Il·lustrà també llibres d'escriptors. Fou guardonat, entre altres, amb els Premis Ynglada Guillot de dibuix (1961), Ciutat de Barcelona (1970), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995) i el Premi Internacional Gat Perich per la seva trajectòria (1997).

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 170261)