FRANCESC d'A. GALÍ i FABRA

Pintor, dibuixant i pedagog. Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra. Començà estudis d'arquitectura i passà per la Llotja i per l'Acadèmia Hoyos de Barcelona. En aquesta època rebé influències del modernisme de Casas i Rusiñol. Més tard acusà la influència d'Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat i conreà el modernisme més simbolista. Fou soci del Centre Artístic Sant Lluc. A 26 anys fundà la seva escola d'art. Entre els seus deixebles hi hagué Cèsar Martinell, Rubió i Tudurí, Francesc Vayreda, Jaume Mercadé, Rafael Benet, Ernest Maragall i Noble* - i fins i tot, de l'avantguarda com Miró o Llorens i Artigas. De 1915 a 1924 dirigí l'Escola d'Arts i Oficis. Exiliat des de 1939, residí a Londres i a Hamstead. En retornar fou premiat a la primera i tercera "Bienales Hispanoamericanas de Arte"(1952 i 1956). De la seva obra es pot destacar la cúpula del Palau Nacional (1929), l'Església de Montserrat a Pedralbes, l'Hotel La Rotonda i la Casa de la Ciutat de Barcelona.

*GentdelArco 13 d’abril de 2019

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 271155)