vol mostrar-vos les CARICATURES dels personatges, que el periodista MANUEL del ARCO (Saragossa 1909 – Barcelona 1971) incloïa a les entrevistes que va fer, des de principis dels anys 50 fins finals dels 60, primer al Correo Catalán, després al Diario de Barcelona i finalment a La Vanguardia.

dijous, 31 d’octubre del 2019

GUGLIELMO TAGLIACARNE

Va ser un economista italià, especialista en estadística. Després de graduar-se a la Bocconi, durant la Segona Guerra Mundial va ser oficial de l'exèrcit italià a l'Índia on va ser fet presoner pels anglesos. Això no obstant, a la presó, va organitzar cursos d'economia i estadística per altres oficials italians que eren estudiants. Va ser Professor d'Estadística a les Universitats de Pisa, Macerata, Parma i Roma. Més tard, Secretari general de la Cambra de Comerç de Milà, cap dels serveis econòmics de la Confederació de Comerciants, Director de la Unió Italiana de cambres de Comerç. President de l'Associació Italiana d'Estudis de mercat i Director de l'Escola de desenvolupament econòmic. Fou també Director de diverses publicacions relatives a l'economia.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 220267)

dimecres, 30 d’octubre del 2019

GREVILLE MAYNARD WYNNE

Va ser un famós espia Britànic, que es veié involucrat i empresonat de resultes de les activitats d'espionatge del rus Oleg Penkovsky. Wynne era un enginyer elèctric i un home de negocis. Va ser reclutat per l'MI5 (Military Inteligencem seccion 5) que era l'Agència de seguretat del Regne Unit, just abans de la Segona Guerra Mundial. Ell era l'intermediari de l'espia rus Oleg Penkovsky, que va ser descobert per dedicar-se a la venda d'armament secret a la intel·ligència Britànica. Les activitats de Penkovsky foren revelades al KGB per doble agent Jack Dunlap. Wynne fou arrestat a Budapest i extradit a la Unió Soviètica i Penkovsky condemnat a mort per alta traïció i executat. Wynne fou alliberat previ intercanvi amb l'espia Gordon Lonsdale. Sobre aquest fet, Wynne, va escriure el llibre "The man from Odessa" publicat l'any 1981.
 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 011266)

dimarts, 29 d’octubre del 2019

GRAGORIO MARAÑÓN

Un Metge endocrinòleg, científic, historiador i escriptor. Home auster, humanista i lliberal, considerat com un dels més brillants intel·lectuals espanyols del segle XX. Combaté la política de la dictadura de Primo de Rivera i es manifestà crític amb el comunisme, en un primer moment donà suport a la Segona República, però en desistí a causa del seu compromís amb la dignitat humana en veure els excessos d'ambdós bàndols en l'ensulsiada Civil espanyola. La seva contribució a la medicina se centrà en la càtedra de l'Hospital Central de Madrid. A més, va escriure sobre, art, cuina, vestit, pentinat, etc. Va ser Acadèmic de número de 5 de les "Reales Academias de España" i Doctor Honoris Causa de la Sorbona de París.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 011266)


dissabte, 26 d’octubre del 2019

GRACE BUMBRY

Cantant d'Òpera nord-americana considerada una de les mezzo-sopranos de nom de la seva generació. Es va fer conèixer internacionalment quan Wiedland Wagner (nét de Wagner), l'elegí per fer el paper de Venus i fou la primera intèrpret negra que va cantar a Beyreuth. Jacquelin Kennedy la convidà a la Casa Blanca. Debutà al Royal Opera House i al Coven Garden l'any 1963; a l'Scala de Milà el 1964 i al Metropolitan Opera l'any 1965. Va cantar per primera vegada la Norma, l'any 1977 al Covern Garden, primer de sacerdotessa junt amb Montserrat Caballé fent de Norma. L'any 1990 fundà Black Musical Heritage Ensemble, dedicat als espirituals negres. Està reconeguda al St. Louis Walk of Fame i per la UNESCO.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 011266)

divendres, 25 d’octubre del 2019

GORDON SCOTT

Es deia, Gordon M. Werschul i era un artista del cinema estatunidenc. Abans d'arribar al cinema, fou instructor de la infanteria de marina de l'exèrcit dels Estats Units, bomber i venedor. L'any 1953, fent de salvavides a una platja, cridà l'atenció pel seu físic i va ser presentat a Sol Lesser que preparava una pel·lícula sobre Tarzàn. Fou escollit per rellevar a Lex Baxter (el que fou marit de la Carmen Cervera)*. D'ençà d'aleshores participà en unes 24 pel·lícules fent de Tarzàn. Acabada l'etapa de Hollywood, emigrà cap al cine italià per a convertir-se en una de les principals estrelles de "Peplum" (cine històric d'aventures), essent el rival de Steve Reeves i quan "Pèplum" passà de moda, Gordon se sabé adaptar a les noves tendències del cine anomenat "Spaguetti Western". Entre 1954 i 1959 estigué casat amb l'actriu Vera Milles.
*GentdelArco 17 d’octubre de 2018