CLAUDIO de la TORRE MILLARES

Novel·lista, poeta, dramaturg i director de cine. Començà a col·laborar en la premsa l'any 1915 a Las Palmas de Gran Canària. L'any 1920 fou nomenat Lector d'Español a la Universitat de Cambridge. Entre 1944 i 1946 dirigí el "Teatro Invisible" de RNE i, des de 1954 i 1960, fou director del "Teatro Maria Guerrero". A finals de 1960 tornà a Anglaterra com a corresponsal del ABC. La seva trajectòria literària es mogué entre la novel•la i el teatre. L'any 1924 li fou atorgat el "Premio Nacional de Literatura". Quant a la seva producció cinematogràfica, començà a París en els estudis Paramount, on rodà la seva primera pel·lícula "Pour vivre hereux" (1932), amb Simone Simon. L'any 1952, dirigí "La blanca Paloma" amb Juanita reina. La seva darrera producció l'any 1943 fou "Misterio en la marisma" amb Conchita Montes.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 220565)

CLAUDIO COLOMER MARQUÉS

Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona, cursà el Doctorat a la Universitat de Madrid i a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid on obtingué el número u de la promoció. L'any 1946 fou designant Director de "El Correo Catalàn" per la qual cos tornà a Barcelona. L'any 1952 obtingué el "Premio Nacional de Periodismo". Assumí la direcció de les emissores de Ràdio Nacional de Barcelona i va participar en la fundació de l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i en fou nomenat Director. Durant els anys de la seva activitat periodística escriví centenars d'articles en "El Correo" de Barcelona, "Informaciones" i "El Español" de Madrid. Pronuncià conferències sobre la professió i els mitjans de comunicació, treballs que posteriorment s'han aplicat en les facultats universitàries de Ciències de la Informació.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 280967)

CLAUDIO ARRAU

Cèlebre pianista xilè. Se'l considera un dels més grans del segle XX. Estudià a Santiago de Xile i debutà a sis anys. El President de la República de Xile el pensionà per estudiar a Alemanya, on treballà amb Martin Krause. El 1927, guanyà el Gran Premi Internacional de Piano de Ginebra, que suposà la seva consagració com a intèrpret. Claudio Arrau fou una de les figures més cotitzades en el terreny pianístic solista amb orquestra o sense. Entre 1962 i 1966 enregistrà l'edició integral de les sonates per a piano de Beethoven. El seu abundant repertori incloïa l'obra completa per a teclat de Johann Sebastian Bach. Malauradament, no hi ha cap gravació. Arrau només va accedir a gravar-ne unes poques peces al final de la seva carrera, la raó que esgrimia per haver eliminat Bach del seu repertori habitual era que no creia que el piano fos un instrument adequat per a interpretar música d'aquella època.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 070557)

CLAUDIA CARDINALE

Claude Josephine Rose Cardin, és una actriu italiana. Filla d'un enginyer italià instal·lat a Tunis, quan aquest país era encara un protectorat francès. Els seus pares eren fills de l'illa de Sicília. Clàudia Cardinale no ha dominat mai l'italià malgrat ser la seva llengua materna. En els anys 60, cèlebres directors es "discutiren" la seva presència davant les seves càmeres. A causa del seu accent francès, quan parlava italià, l'actriu va ser sistemàticament doblada. La seva presència al costat d'Alain Delon a "Rocco i els seus germans" i a "Il Gatopardo" de Visconti, i al costat de Jean-Paul Belmondo a "Cartouche" la van fer conèixer al públic francès, mentre que l'èxit als Estats Units i el renom internacional li arribarenel 1963 amb "Vuit i mig" de Federici Fellini i "La Pantera rosa" de Blake Edwards; després. El 1964, per la pel·lícula "El més gran circ del món" de Henry Hathaway. Claudia Cardinale és ambaixadora de la UNESCO per la Defensa dels Drets de la dona. El febrer de 2011, la revista Los Angeles Times va col·locar a la Cardinale entre les 50 dones més boniques de la història del cinema. En la seva autobiografia diu: «He estat una estrella, molt jove. No tinc mèrit, el destí ho ha decidit així. Una estrella sempre m'ha vigilat»

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 240963)

CLAUDE FRANK

Claus Johannes Frank, fou un pianista alemany d’origen jueu nacionalitzat americà, la qual carrera enclou la seva presentació amb orquestres de renom, en les sales i festivals més importants del món. S’havia presentat en concerts junt amb la seva dona, també pianista, Lilian Kalle (1931-2004), i en els últims anys també amb la seva filla, la famosa violinista Pamela Frank. Frank va donar classes magistrals a les Universitats de Yale, Duke i Kansas. Més recentment va actuar al costat de 9 llegendaris pianistes a “The Olympic Centenary Piano Extravaganza of China” a Pequín. A les seves memòries diu: “La música que em va salvar la  vida: de l'Alemanya de Hitler a les sales de concert del món del món”.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 240360)