DONG KINGMAN

Artista xinès-americà. Un dels millors aquarel·listes dels Estats Units. Era fill d'emigrants xinesos i el seu verdader Dong Moy Shu. Com a pintor de l'escola de pintura moderna de Califòrnia, era conegut pels seus paisatges urbans així com pels seus dissenys gràfics per a la indústria cinematogràfica de Hollywood. Fou qui va dissenyar els decorats pel film "55 dies a Pekín". Més de 300 obres es guarden a la "Academy of Motion Picture Arts" de Beverly Hills. Obtingué molts guardons i les seves pintures estan repartides en més de 50 col·leccions públiques i privades, incloent-hi el Museum Metropolitan of Art, Museum of Fine Arts (Boston), Brookilng Museum. L'any 1981 va fer una exposició, convidat pel Ministeri de Cultura de la República Popular la Xina, que fou visitada per més de 100.000 persones. (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 270963)

DONALD Mc.CATHREN

Donald McCathren va ser un músic clarinetista, professor i director de la banda de la Universitat de Dukesne. Va estudiar el clarinet entremig de les fàbriques de Gary (Indiana), on havia nascut i en osions tocava amb els grups de swing de Chicago. Estudià a la Universitat de l’estat d’Indiana, a l’escola de música de la US Navy, on va tocar en la Navy Broadcast Band durand la Segona Guerra Mundial, i a les universitats de Harvard i Tufts. Va ser durant molt de temps director, educador, autor i arranjador de la Banda de la Universitat de Dukesne i tingu´un important paper en la modernització de la tradicional banda d’instruments de vent i en el desenvolupament del repertori dels estudiants de clarinet. Va ser considerat com un dels més prominents directors de banda dels Estats Units.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 230766)

DOMINGO ORTEGA

Torero. Fill d'un modest pagès, a qui ajudava, no es vestí "de luces" fins al 1928. Després d'algunes "novilladas", rebé l'alternativa a Barcelona de la mà de "Gitanillo de Triana l'any 1931, i la confirmà a Madrid el mateix any. Va ser un torero molt poderós, dels comptats que han dominat els toros amb els quals s'enfrontava per molt difícils que fossin. Era excepcional amb la capa i la "muleta" i un bon "estoqueador". Un torero d'estil clàssic i amb una tècnica depurada que torejava amb una sorprenent facilitat i amb una suggestiva personalitat. La seva darrera "corrida" fou l'any 1957, a la fira del Pilar de Saragossa. Després actuà en diversos festivals benèfics. Va ser amic de personatges famosos entre ells el pintor Ignacio Zuloaga que li feu un retrat a l'oli. D'ell es digué: De "paleto de Borox a maestro de maestros", admirat per toreros i per intel·lectuals. També va ser un fervent admirador de Franco i Josè Antonio. Sortí a la pel·lícula "Tarde de Toros" de Ladislao Vadja.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 250853)

DOMENICO MODUGNO

Se'l considera el pare dels cantautors italians i és autor d'una gran quantitat de cançons que van ser molt populars, sobretot els anys cinquanta i seixanta. Foren molt conegudes com "Il Mondo", "Come Prima" i "Piove (Ciao, ciao bambina)", "Adio... Adio". A Sanremo va estar onze vegades i va guanyar en quatre; a l'Eurovisió va participar tres vegades i el seu millor resultat va ser el del 1958 amb "Nel blu dipinto di blu" (Volare) en tercera posició (el 1959 va quedar sisè amb 9 punts) i el 1966 "Dio, come ti amo" junt amb Gigliola Cinquetti* que no obtingué cap punt. També es va dedicar al cinema, al teatre, a la televisió i a la política; el 1974 va fer campanya al costat del Partit Socialista Italià pel "sí" a la reforma de la llei del divorci i el 1986 va ingressar al Partit Radical i va lluitar pels més febles. Domenico Modugno va morir d'un atac al cor el 1994 a la seva casa de l'illa de Lampedusa.

*GentdelArco 20 de novembre de 2018 – Editada com a Cigliola Cinquetti per error.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 180759)

DOMÈNEC CARLES ROSICH

Pintor autodidacte, assistí a les acadèmies lliures de París (1910-13). Exposà a Barcelona (1911), a Berlín (1913) i al Salon d'Automme de París (1912). La seva pintura, tècnicament plana i d'empastament sobri, pot ser inclosa dins d'un neoimpressionisme on el color, d'harmonitzacions clares, és essencial. Es tracta d'un art agradable sobretot amb la temàtica de flors. Hi ha obres seves al Museu d'Art Modern de Barcelona i als de Bilbao i Madrid. Escriví articles d'art, des de París, per a La Veu de Catalunya. És autor de "Memórias de un pintor" (1944). Es casà amb l'escultora Maria Llimona, filla del gran escultor modernista Josep Llimona.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 030561)