El més jove
dels cervantistes dels territoris de parla catalana que van aflorar abans de la
guerra, va esdevenir un dels extraordinaris col·leccionistes mundials de les
obres de Cervantes, D’ascendència industrial, va ser elegit Diputat
Provincial i va ocupar diversos càrrecs en les institucions barcelonines.
Mentre estudiava Dret, a divuit anys, va començar a interessar-se per la
bibliografia i el cervantisme, i a adquirir els primers exemplars. El 1935 va
publicar un primer inventari dels volums que havia aconseguit reunir (410
edicions del Quixot). La biblioteca de Sedó va ser requisada en esclatar
la guerra i recuperada el juliol de 1936. A partir d’aleshores va créixer a un
ritme vertiginós. Entre 1953 i 1955, les edicions del Quixot ja arribaren a 1833
i les peces de caràcter iconogràfic com, medalles, litografies, auques,
segells, etc., abans de 1942 eren més de 14.000.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 230455)
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada