Crític,
escriptor i dramaturg. Traslladat a Olesa de Montserrat d'infant, hi
desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural. Fundà una
Acadèmia (1931), a la qual dedica pràcticament tota la vida. Mestre
en Gai Saber (1929) i Vida Nova (1930). Però fou el teatre la seva més
ferma vocació: "Poema d'odi i d'amor" (1924), "Santa Mare" (1932), "La tragèdia d'Antígona"
(1962) i "Jesús l'infant d'Israel" (1962). L'obra més ambiciosa
d'extensió i qualitat és el drama sacre en vers "La Passió i Mort de N.S.
Jesucrist" (1948), que substituí el text d'Antoni de Sant Geroni en les
representacions de l'espectacle popular de la Passió d'Olesa. Destacà
també per les innovacions artístiques i escèniques de la Passió, considerades
modèliques en el seu moment.
(Caricatura
de Manuel Del Arco publicada el 280363)
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada