JOAN CORTÉS i VIDAL

Escriptor i crític d'art. Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes (1917), també anomenats trinxeraires o fills de l'"arroyo". Periodista genuí i típic home de penya, col·laborà, abans de la guerra civil, "D'ací d'Allà", "Gaseta de les Arts", "Art", "Mirador", "El Be Negre", on publicava anònimament versos satírics d'intencionada mordacitat a l'estil de Josep M. De Sagarra. Després de la guerra exercí crítica a "Destino" (des del 1948) i a "La Vanguardia" (des del 1955). Fou un dels creadors de l'antiga penya de "La Punyalada". Fou Professor d'Història de l'Art a l'Escola de Llotja i Acadèmic electe de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1965). Reuní  un important arxiu que fou donat a la Biblioteca dels Museus d'Art de Catalunya. La seva biblioteca particular també fou donada a l'Escola Massana.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 140362)