CARLES RIBA i BRACONS

Escriptor i humanista. El 1911 ja guanyà una "Flor Natural" a Girona i l'any següent, en uns altres Jocs Florals, conegué Clementina Arderiu, amb qui es casà el 1916. Aquest mateix any fou nomenat professor de l'Escola de Bibliotecàries, càrrec que ocupà fins al 1939. Els seus viatges a Itàlia (1920) i a Grècia (1927) foren unes fites personals i intel·lectuals, com ho fou també l'estada a Munic (1922). Del 1923 al 1932 treballà amb Pompeu Fabra en la preparació del Diccionari General de la Llegua Catalana i fou, en l'Institut d'Estudis Catalans, un continuador de la seva obra. Catedràtic de grec de la Fundació Bernat Metge (1925). Fou nomenat professor de grec a la Universitat Autònoma el 1934. Vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes i compromès amb la República, s'exilià a França el 1939, on residí a Boissy-la-Rivière i Montpeller. A l'exili, i també a Barcelona d'ençà del seu retorn el 1943, traduí per a la Fundació Bernat Metge, de la qual arribà ser el director.

(Caricatura de Manuel Del Arco sense data de publicació)