CAMIL FÀBREGAS i DALMAU

Escultor i pintor. Residí des de 1910 a Sabadell, on inicià la seva formació que prosseguí a Barcelona – La Llotja (1925-28) – i a París, amb Despiau (1930-31). Exposà, sol, a Barcelona el 1936. A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui col·labora en les seves últimes obres. Ha fet monuments –Gimeno, Sardà i Salvany, Clavé-, mausoleus, relleus i imatges religioses a Sabadell, i també decoracions al fresc. La seva obra, ben representada pel conjunt decoratiu de Sant Salvador, a Sabadell (1959), es caracteritza per una estilització arcaïtzant de les formes al servei d'un cert popularisme temàtic. El 1971, Sabadell li dedicà una magna exposició antològica. Conserven obra de Camil Fàbregas el Museu d'Història de Sabadell, el Museu Comarcal de Manresa i el Museu Thermalia de Caldes de Montbui.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 200160)