ALFRED SISQUELLA i ORIOL

Pintor. Alumne de Llotja i de Francesc Labarta, que influí molt en la seva formació artística. El 1917 li causà forta impressió la gran Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, i formà amb uns companys el grup Els Evolucionistes, amb els quals exposà. Freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, i el 1923 s’establí a Sitges, atret per la personalitat de Joaquim Sunyer. Passà una temporada a París el 1927. Desenganyat del camí avantguardista, el 1928 destruí obres seves cubistes i retornà al realisme, amb una actitud combativa que defensaria en teoritzacions i texts, com el petit volum “Decorativismo y realismo” (1954). Obtingué premis als concursos de Montserrat (1931 i 1947), la medalla d’or de l’Exposició Municipal de Belles Arts de Barcelona (1953). És representat al Museu d’Art  Modern de Barcelona. Aquest museu l’1 de febrer de 2004 tancà les portes de la seva seu del palau del parc de la Ciutadella de Barcelona, on havia d’anar cedint espai al Parlament de Catalunya. Les col·leccions es traslladaren al Palau Nacional de Montjuïc i s’integrà definitivament en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 010753)