Aldo de Banedetti

Va ser un dramaturg i guionista italià, un dels màxims exponents del teatre d’evasió del període entre les dues guerres mundials. Començà a escriure tant pel teatre com pel cinema. L’èxit li arribà entre el 1930 i 1938, quan elaborà un extens repertori de comèdia sentimental (les seves obres foren posades a l’escena per Falconi, Tofano, De Sica i Merlini). Els títols més notables d’aquest període són “La resa di Titi” (1931), “Non te conosco piu” (1932), essent el més recordat: “Due doszzine de rose scarlatte”, escrita el 1936. El seu origen jueu, les lleis racials feixistes l’obligaren a callar. Després de la guerra tornà al teatre amb comèdies d’estil Pirandelià: “Gli ultimi cinquè minuti” (1951), “Buonanote Patrizia”(1956). Fou també notable la seva activitat com a escenògraf, on es consolidà amb èxit en l’estil dels “telèfons blancs”.

(Caricatura de Manuel Del Arco del 011158)