ALFREDO DI STEFANO

Futbolista i entrenador argentí nacionalitzat espanyol. President d’Honor del Real Madrid Club de Futbol. Considerat per la FIFA un dels quatre millors jugadors del segle XX, junt amb Pelé, Beckenbauer i Cruyff. L’any 2004 va ser elegit com el millor jugador del segle XX. D‘origen italià (el seu avi emigrà a l’Argentina provinent de l’illa de Capri), començà a jugar, amb el River Plate argentí i després amb el Millonarios de Colòmbia. L’any 1953, després d’una arerrissada lluita entre el Barça i el Real Madrid, que es resolgué esperpènticament en un Consell de Ministres, fitxà pel Real Madrid amb el qual equip jugà fins l’any 1964, amb un palmarès de 307 gols en 403 partits on aconseguí 5 Copes ‘Europa i 5 títols de Pichichi, la Pilota d’Or (1956), i la Medalla al Mèrit de la FIFA. Després jugà dues temporades amb l’Espanyol abans de retirar-se Va entrenar l’Elx, el Boca Juniors, el València, l’Sporting de Lisboa, el Rayo Vallecano, el Castelló i el Real Madrid. El 1999 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.  El novembre de 2003 fou nomenat Golden Player d'Espanya com el futbolista del país més destacat dels darrers 50 anys.

(Caricaturs de Manuel Del Arco publicada el 250556)

ALFREDO ALARIA

Actor i controvertit ballarí, coreògraf, director de cinema i home de l’espectacle a Buenos Aires, París, Hollywood i Las Vegas, Debutà al teatre Casino de Buenos Aires i poc de temps després conqueria París en el Lido, el moll de l’os de la revista del món. Participà en 12 films. És en especial conegut per la seva pel·lícula espanyola “Diferente” (1962) dirigida per Luís Mª Delgado, un musical abstracte amb imatges de caracter homosexual les quals no arribaren a percebre els censors de l’època. A Londres, representà l’opereta “Carmen de la vieja Buenos Aires” amb musica de Lalo Schifrin, Waldo de los Ríos i ell mateix. Als Estats Units treballà amb Frank Sinatra i Sammy Davis Jr.

(Caricatura de Manuek Del Arco publicada el 111160)

ALFRED SISQUELLA i ORIOL

Pintor. Alumne de Llotja i de Francesc Labarta, que influí molt en la seva formació artística. El 1917 li causà forta impressió la gran Exposició d’Art Francès celebrada a Barcelona, i formà amb uns companys el grup Els Evolucionistes, amb els quals exposà. Freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, i el 1923 s’establí a Sitges, atret per la personalitat de Joaquim Sunyer. Passà una temporada a París el 1927. Desenganyat del camí avantguardista, el 1928 destruí obres seves cubistes i retornà al realisme, amb una actitud combativa que defensaria en teoritzacions i texts, com el petit volum “Decorativismo y realismo” (1954). Obtingué premis als concursos de Montserrat (1931 i 1947), la medalla d’or de l’Exposició Municipal de Belles Arts de Barcelona (1953). És representat al Museu d’Art  Modern de Barcelona. Aquest museu l’1 de febrer de 2004 tancà les portes de la seva seu del palau del parc de la Ciutadella de Barcelona, on havia d’anar cedint espai al Parlament de Catalunya. Les col·leccions es traslladaren al Palau Nacional de Montjuïc i s’integrà definitivament en el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 010753)

ALFRED SAUVY

Va ser un demògraf i economista de la Catalunya Nord. Va ser qui va crear el concepte de “Tercer món” el 1952. Nascut en una família de propietaris agrícoles establerts al Rosselló, el seu avi, també anomenat Alfred Sauvy, va ser Conseller General dels Pirineus Orientals i el seu altre avi va ser el general Tisseyre (1838-1937) comandant del XVIIIè cos de l’exèrcit francès. Alfred Sauvy, va ser mobilitzat en la Primera Guerra Mundial. Estudià a l’École Polytechnique i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques (1945-62) i dirigí la revista “Population”.

(Caricatura de Del Arco del 220359)