JOAN SERRA i MELGOSA

Pintor. Fill del mestre d'escola i dibuixant Ramon Serra i Prenafeta. Ingressà a la Llotja de Barcelona, on rebé el mestratge de F. Labarta i conegué els altres futurs membres del grup "Els Evolucionistes", amb els quals exposà el 1918. Treballà al taller d'escenografia de Josep Castells. El 1925 anà a Madrid i s'interessà en especial per El Greco, i el 1927 passà uns quants mesos a París. Lligat a la Sala Parés de Barcelona, hi féu exposicions periòdiques individuals des del 1927. Guanyà el premi de l'Ajuntament de Barcelona al concurs de Montserrat del 1931. A la postguerra, continuà exposant a la Sala Parés així com a Madrid, Bilbao, València, Sant Sebastià, etc. Participà en exposicions a París, Londres, Buenos Aires, Montevideo, etc. Guanyà la Medalla d'Or Jaume Morera el 1950. La seva obra centrada sobretot en platges amb barques i temes de circ. És representat al Museu d'Art Modern de Barcelona.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 280570)

JOAN SEDÓ i PERIS-MENCHETA

El més jove dels cervantistes dels territoris de parla catalana que van aflorar abans de la guerra, va esdevenir un dels extraordinaris col·leccionistes mundials de les obres de Cervantes, D’ascendència industrial, va ser elegit Diputat Provincial i va ocupar diversos càrrecs en les institucions barcelonines. Mentre estudiava Dret, a divuit anys, va començar a interessar-se per la bibliografia i el cervantisme, i a adquirir els primers exemplars. El 1935 va publicar un primer inventari dels volums que havia aconseguit reunir (410 edicions del Quixot). La biblioteca de Sedó va ser requisada en esclatar la guerra i recuperada el juliol de 1936. A partir d’aleshores va créixer a un ritme vertiginós. Entre 1953 i 1955, les edicions del Quixot ja arribaren a 1833 i les peces de caràcter iconogràfic com, medalles, litografies, auques, segells, etc., abans de 1942 eren més de 14.000.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 230455)

JOAN SALES i VALLÈS

Nascut a l'Eixample de Barcelona en el si d'una família que procedia de Vallclara, un poblet al peu de les muntanyes de Prades, es llicencià en Dret (1932) i milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC. Durant la Guerra Civil (1936-39), lluità als fronts de Madrid i Aragó. Exiliat el 1939 a França, en 1942 s'establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista. Fou fundador de "Quaderns de l'Exili" (1943-1947) i editor, juntament amb Ferran de Pol, R. Galí, A. Artís Gener, Pere Calders, V. Riera Llorca i J.M Ametlla. Edità "L'Atlàntida", "Canigó", "La Nacionalitat Catalana" i la primera edició de poesies de Màrius Torres (1947). El 1958 tornà a Catalunya i s'establí a Barcelona. Com a editor, va fundar el Club Editor, editorial que va posar a la impremta "La plaça del Diamant" de Mercè Rodoreda i "Bearn o la sala de les nines" de Llorenç Villalonga. Va escriure "Incerta Glòria" (1969) on hi és present la guerra com a una situació límit. La seva adaptació cinematogràfica (2017) fou dirigida per Agustí Villaronga. Joan Sales rebé la Creu de Sant Jordi l’any 1982.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 270170)

JOAN SABATÉ i TOBELLA

És un farmacèutic català. El 1959 es llicencià en Farmàcia a la Universitat de Barcelona i treballà a diversos hospitals de Ginebra (1961), París (1963) i Lió (1973). De 1963 a 1972 fou analista de la Clínica Pediàtrica Teknon de Barcelona. De 1968 a 1976 fou Professos numerari de bioquímica de la Universitat Autònoma de Barcelona i de 1970 a 1985 Director de l'Institut de Bioquímica Clínica. El 1960 va fundar a Barcelona amb la seva esposa Margarida Sales, el Laboratori Sabater-Tobella. El 1973 entrà a formar part de l'Institut Dexeus, on treballà en tècniques de fertilització assistida i el 1984 fundà l'Institut d'Estudis Sabater-Tobella (IEST). Ha estat president de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya de 1980 a 1990, i és membre, entre altres, de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya des de 1983 i de la Societat Catalana de Biologia. El 2009 va rebre la Creu de Sant Jordi.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 070571)

JOAN REBULL i TORROJA

Escultor català, considerat un dels importants del segle XX a Catalunya. Es va iniciar en el món de l'escultura en la seva ciutat natal, Reus, en la qual va treballar al costat de Pau Figueras. L'any 1915 es va traslladar a Barcelona, on va estudiar a l'Escola de la Llotja i va treballar al taller del marbrista Bechini. Juntament amb altres artistes com Josep Viladomat, Apel·les Fenosa* o Josep Granyer, va fundar, l'any 1917. El grup conegut com "Els Evolucionistes", els quals pretenien donar una rèplica al noucentisme català. Entre 1926 i 1929 va residir a París, on va conèixer a Pablo Picasso. Diputat per Estat Català al Parlament de Catalunya, va marxar a l'exili en finalitzar la guerra civil espanyola, exili del qual no va tornar fins al 1949. De tornada a Catalunya va realitzar diversos monuments per algunes ciutats catalanes així com treballs per al Monestir de Montserrat i el Palau de la Música Catalana. Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

*GentdelArco 7 de juliol de 2018

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 180457)