JOAN ESTERLICH i ARTIGAS

Escriptor i polític mallorquí. De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on publicà les revistes "Cruz y Espada" i "Gaceta de Menorca" (1912), i el 1917 fundà el periòdic regionalista "La Veu de Mallorca". Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i s'afilià a les Joventuts de la Lliga Regionalista, influït per Francesc Cambó, de qui en fou Secretari. El 1919 havia fundat la plataforma Expansió Catalana i actuà a Ginebra en els ambients de la Societat de Nacions. Durant la Dictadura de Primo de Rivera s'encarregà de la difusió del problema català de la Lliga Regionalista, raó per la qual s'hagué de mantenir a l'exili. A l'esclat de la guerra civil espanyola indignat per la persecució política i religiosa del Front Popular, es posà de part dels revoltats, altrament, fou acusat de separatisme pel nou règim i el falangisme. Del 1952 al 1958 representà Espanya a la UNESCO i s'instal·là a París, d'on ja no en tornaria. Com a assagista literari, fou influït per Eugeni d'Ors*, Joan Maragall i va escriure a la revista Destino.

*GentdelArco 8 de maig de 2019

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 080155)

JOAN CRAWFORD

Va aprendre a ballar, el ball va ser la seva primera vocació. El 1925 va guanyar un concurs de dansa que va facilitar-li l'entrada a la "Metro Goldwing Mayer". El seu matrimoni amb Douglas Fairbanks Jr. Va impulsar a més la seva carrera i a partir de la dècada dels 30 va esdevenir una de les estrelles més populars. Va treballar amb Clark Gable, George Cukor, Richard Thorpe, Michael Curtiz. Va guanyar l'Òscar a la Millor Actriu l'any 1945. Es casà quatre vegades i Bette Davis, la seva rival, digué d'ella: S'ha ficat al llit amb totes les estrelles de la "Metro" excepte la gosseta Lassie". La seva filmografia enclou un total de 86 films.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 060662)

JOAN CORTÉS i VIDAL

Escriptor i crític d'art. Orientat en principi vers la pintura, fou un dels fundadors i el guia estètic del grup dels Evolucionistes (1917), també anomenats trinxeraires o fills de l'"arroyo". Periodista genuí i típic home de penya, col·laborà, abans de la guerra civil, "D'ací d'Allà", "Gaseta de les Arts", "Art", "Mirador", "El Be Negre", on publicava anònimament versos satírics d'intencionada mordacitat a l'estil de Josep M. De Sagarra. Després de la guerra exercí crítica a "Destino" (des del 1948) i a "La Vanguardia" (des del 1955). Fou un dels creadors de l'antiga penya de "La Punyalada". Fou Professor d'Història de l'Art a l'Escola de Llotja i Acadèmic electe de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1965). Reuní  un important arxiu que fou donat a la Biblioteca dels Museus d'Art de Catalunya. La seva biblioteca particular també fou donada a l'Escola Massana.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 140362)

JOAN CLARET i COROMINAS

Pintor autodidacte. Llicenciat en Lletres (1967). Conreà una pintura sota una concepció d'espais i formes oberts, resolta només amb la composició, el ritme i l'organització controlada. Creà, així, un expressionisme molt personal de tipus geomètric on dominen el blanc, el negre i el gris. Esposà individualment a Barcelona, Madrid i Munic i, col·lectivament, en les exposicions del 1964, el 1965 i el 1971 de MAN (Museo Arqueológico Nacional) i a diversos països d'Europa, Àsia i Amèrica. Primer Premi Joan Miró de dibuix (1962) i participà en grups com "O Figura", "Modern Spanisch Painting" i "Seven Catalonian Artists".

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 170662)

JOAN CAPRI

Actor, humorista i monologuista català. El seu nom real era Joan Camprubí i Alemany. La seva participació en obres de teatre i els monòlegs que va enregistrar el van convertir en un emblema de l'humor català. Sempre va viure al Barri Gòtic de Barcelona, on va néixer, créixer i morir (al seu pis del carrer Ferran). Va començar a treballar en el teatre d'aficionats, segons paraules del mateix Capri, perquè "no servia per a res més". El seu primer èxit es titulava "Camarada Cupido", una obra de Xavier Regàs, a principis de la dècada de 1950. Al Teatre Romea viuria les seves millors hores amb les obres "El nas d'en Cirano" (1959), "Un metge imaginari" (1965), "L'amic del ministre" 1972" i un celebradíssim "Don Juan Tenorio" (1976) amb la popular Mary Santpere. En el cinema va participar en diverses pel·lícules, entre elles, "En Baldiri de la costa" (1968). A finals de la dècada dde 1970 es va mig retirar fins a la sèrie "Doctor Caparròs" a la televisió. L'any 1982 se li concedí la Creu de Sant Jordi.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 180458)