FEDERICO AGUILAR ALCUAZ

Pintor filipí. Estudià a l'Escola de Belles Arts de Filipines. L'any 1956 obtingué una beca del govern espanyol i s'instal·la a Barcelona on s'adherí al grup "La Punyalada" amb artistes, entre d'altres, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Morato Aragonés, Jordi Alumna. Alcuaz restà a Barcelona fins a l'any 1997 i exposà a Bilbao, Santander, Lisboa, París, Hannover. També viatjà als EUA, particularment a Nova York; malgrat això, sempre es considerà un barceloní. Entre els seus nombrosos guardons destaquen el primer premi al Premi Moncada (1957) i el Premi Francisco Goya (1958) a Barcelona. A París, va obtenir el Diploma d'Honor a l'Exposició Internacional d'Art Lliure el 1961, el premi a la decoració de les arts, les cartes i les ciències del govern francès el 1964 i l'Ordre del geni francès el 1964. Va ser guardonat amb la Medalla Presidencial de Mèrit pel president de les Filipines el 2006. El reconeixement de la seva feina excedeix de l'estat espanyol. Les seves obres, entre altres, són als Museus d'Art Contemporani de Barcelona i Madrid, el Gulvenkian de Londres, Art Modern de Varsòvia, Krakòvia i Filipines.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 031163)

FABIÀ ESTAPÉ i RODRÍGUEZ

Llicenciat en Dret a Barcelona (1946) i Doctor a Madrid (1953) amb “La reforma tributària de 1945” (1972). Catedràtic d’economia política (1956-60) i de política econòmica (des de 1960) a Saragossa, on exercí una gran influència, Degà de la Facultat d’Econòmiques (1962-65), Vicerector (1969) i Rector (1970 i 1974-76) de la Universitat de Barcelona. Comissari adjunt del pla de desenvolupament (gener-juny del 1972). Fou membre del Consejo Superior de Hacienda Pública (1974). Difusor de l’escola històrica i institucionalista (Galbraith) i de J.A. Schumpeter. Els seus principals treballs han estat recollits en “Ensayos sobre la historia del pensamiento econòmico” (1971) i a “Ensayos sobre economia espanyola” (1972). Guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1990), el Premi Jaume I (1995) i la Cruz de Alfonso X el Sabio.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 170970)

EVGUÉNI A. EVTUCHENKO

Poeta soviètic. L'any 1952 començà a publicar els seus versos de brillant imaginació que relataven els anhels d'una generació que, malgrat no haver fet la guerra, en sofrí les conseqüències. El seu poema "Baby Yar" (1961), produí un gran impacte, ja que hi narrava l'assassinat de 31.000 jueus pels ocupants de l'URSS i la trobada dels cadàvers prop de Kíev, a l'avenc, que porta el nom del poema –esdeveniment que la premsa soviètica ometé mencionar. És famosa la correspondència entre ell i el premi Nobel americà John Steinbeck condemnant la intervenció dels EUA al Vietnam. L'any 1966, vingué a Espanya. Volia llegir els seus versos, de forma restringida al "Ateneo de Madrid". Fraga, el va atendre amablement, però no li permeté; ho pogué fer a Montserrat –"no estava permès ni prohibit" – però la policia acordonà el Monestir i també escoltava els versos. Fins hi hagué qui l'aplaudia. Luís de Goitisolo en feia la traducció.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 090567)

EVARISTO ACEVEDO GUERRA

Escriptor i humorista espanyol. Va començar a treballar de repartidor de correus mentre col3laborava com a humorista al setmanari "Dígame". L'any 1951 publicà la primera novel·la "El sentido común es un articulo de lujo". Aleshores Antonio Mingote* el convidà a col·laborar a "La Codorniz". Posteriorment va treballar pels diaris "Informaciones" i "Pueblo". És l'autor de més de deu mil articles i les seves obres més destacades són: "Los ancianitos son una lata" (1955), "49 españoles en pijama i uno en camiseta"(1959). Altres novel·les són: "Los serenos duermen de noche"(1954), "Enciclopedia del despiste nacional" (1957), "Un humorista en la España de Franco" (1976). D'ell digué Eduardo Haro (El País 05/02/1997): "Su carita redonda, sus gafas de culo de vaso, su mano haciendo de trompetilla en el oído, convertía en frase de humor todo lo que malentendía i malveía".

*GentdelArco 28 de juny de 2018

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 120653)

EVARIST MÓRA i ROSSELLÓ

Fou un pintor, dibuixant i decorador català. Format a l'Escola de la Llotja de Barcelona. Acabats els seus estudis, viatjà a París amb el ceramista Josep Llorens i Artigas. Va participar i va obtenir premis a la Trienal de Milà i a la Bienal de Venècia. Es va dedicar a les il·lustracions de llibres com "El Bressol" de Jacint Verdaguer (1951) i també a revistes com "En Patufet". Com a decorador va realitzar les del Saló Rosa, el Dic Flotant de Barcelona i va dissenyar la butaca "Coliseum" d'inspiració "Art Decó", i entre els seus murals fets de marqueteria cal destacar el realitzat per a la Sala del Consolat de Mar (1958) i de la Casa de la Ciutat de Barcelona. També és seu el projecte de restauració dels Gegants del Pi, amagats al Monestir de Pedralbes durant la Guerra i recuperats l'any 1959.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 120653)