vol mostrar-vos les CARICATURES dels personatges, que el periodista MANUEL del ARCO (Saragossa 1909 – Barcelona 1971) incloïa a les entrevistes que va fer, des de principis dels anys 50 fins finals dels 60, primer al Correo Catalán, després al Diario de Barcelona i finalment a La Vanguardia.

dimecres, 24 d’octubre del 2018

CARMINA VIRGILI i RODÓN

Geòloga catalana. El seu pare, Guillem Virgili, fou interventor de la Generalitat de Catalunya. La seva mare Carme Rodón, farmacèutica, fou professora a l'Escola Superior d'Agricultura. El 1939 tots dos van ser apartats dels seus llocs de treball. Considerada deixebla de Felip Solé i Sabarís. Fou professora de la Facultat de Ciències i investigadora del CSIC. El 1963 va obtenir la càtedra d'estratigrafia de la Universitat d'Oviedo i més tard de la Universitat de Madrid. Féu una estada com a professora associada a la Universitat d'Estrasburg (1974). Fou presidenta de la Socieré Géologique de France i membre de l'Acadèmia de Ciències de Barcelona, del Consell Social de la CIRIT i de l'Obsevatoro de Bioètica i Dret. El 1995 rebé la Creu de Sant Jordi, i a les eleccions generals espanyoles de 1996 es presentà com a senadora del PSC. L'any 2008 rebé la Medalla al treball President Macià.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 061059)

dimarts, 23 d’octubre del 2018

CARMEN SEVILLA

Maria del Carmen García Galisteo, és una actriu, cantant, ballarina i presentadora de televisió. Essent una nena s’inicià en el “cante y baile flamenco”. Amb només dotze anys pujà a l’escenari amb Estrellita Castro. L’any 1947 debutà al cinema en “Serenata Española” de Juan de Orduña i tres anys després en “Jalisco canta en Sevilla” al costat de Jorge Negrete. Els anys 50 varen ser la seva època d’esplendor primerament emparellada amb Luís Mariano, esdevenint una estrella important al costat de Lola Flores i Sara Montiel. L’any 1960 es va casar amb el compositor Augusto Algueró* de qui se separà més tard. L’any 1978 es casà amb l’empresari Vicente Patuel i es retira dels escenaris. Això no obstant a partir de l’any 1991 reaparegué de la mà de Valerio Lazarov a la televisió on ha intervingut en diversos programes, fins i tot com a presentadora. L’any 2009 se li diagnosticà Alzheimer i des del 2015 viu en una residència d’Aravaca (Madrid).
*Gent DelArco – Publicat el 5 d’agost de 2018
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 090155)


dissabte, 20 d’octubre del 2018

CARMEN LAFORET

Va ser una escriptora en llengua castellana nascuda a Barcelona. Estudià Filosofia i Lletres a Barcelona i Dret a la Complutense de Madrid. L’any 1944 va publicar “Nada”, que va guanyar la primera edició del Premi Nadal de l’Editorial Destino. Aquesta novel·la va ser un èxit de crítica i de públic. L’any 1950 publicà “La isla de los demonios”, novel·la situada a Canàries, on ella s’havia criat. En total és autora d’una vintena de novel·les. Alguns crítics han volgut veure en “Nada” una obra comparable a “Cumbres borrascoses” de E. Brontë. En tot cas ha estat –després del Quixot, La Família de Pascual Duarte o Cien años de soledad- una de les novel·les en llengua castellana més traduïdes de tots els temps.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 120456)

divendres, 19 d’octubre del 2018

CARMEN de LIRIO

Carmen Forns Aznar, fou una “vedette”, actriu i cantant espanyola que regnà en el Paralel de Barcelona els anys 50 i 60 del segle XX. Va ser estrella de la companyia de Joaquín Gasa, compartint escena amb figures de l’espectacle barceloní, com Alady, Mary Santpere i el seu amic Antonio Amaya. Tingué problemes amb la censura franquista, altrament, també hom deia que va ser l’amistançada del governador de Barcelona Eduardo Baeza Alegria. Participà en més de 40 pel·lícules. El 2009 va publicar les seves memòries amb el títol Carmen de Lirio. Memòries de la mítica vedet que va burlar la censura.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 221058)

dijous, 18 d’octubre del 2018

CARMEN CONDE ABELLAN

Va ser una mestra, poetessa i narradora espanyola. Va viure a Melilla. El 1923 aprovà les oposicions per a auxiliar de la Sala de Delineación de la Sociedad Española de Construcción Naval,  i començà a treballar, i el 1925 apareixen les seves primeres publicacions en la premsa local. El 1926 comença a estudiar Magisteri a l’Escola Normal de Múrcia. Acabarà la carrera a la Normal d’Albacete el 1930. El 1931 es casa amb el poeta Antonio Oliver Belmás. El 1953 rep el Premi Elisenda Montcada i el Premi Internacional Simón Bolívar a Siena. El 1978 el nom de Carmen Conde adquirirà una rellevància molt especial en ser escollida acadèmica de la Real Academia Española, ja que és la primera dona que aconsegueix aquest honor.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 290154)