CARMEN CONDE ABELLAN

Va ser una mestra, poetessa i narradora espanyola. Va viure a Melilla. El 1923 aprovà les oposicions per a auxiliar de la Sala de Delineación de la Sociedad Española de Construcción Naval,  i començà a treballar, i el 1925 apareixen les seves primeres publicacions en la premsa local. El 1926 comença a estudiar Magisteri a l’Escola Normal de Múrcia. Acabarà la carrera a la Normal d’Albacete el 1930. El 1931 es casa amb el poeta Antonio Oliver Belmás. El 1953 rep el Premi Elisenda Montcada i el Premi Internacional Simón Bolívar a Siena. El 1978 el nom de Carmen Conde adquirirà una rellevància molt especial en ser escollida acadèmica de la Real Academia Española, ja que és la primera dona que aconsegueix aquest honor.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 290154)