FRANCESC PI de la SERRA

Conegut com a Quico Pi de la Serra, és un guitarrista i cantautor català, considerat un dels representants històrics de la "Nova Cançó". L'any 1962 s'introduí en els "Setze Jutges" com a guitarrista de Miquel Porter i poc després formà el conjunt "Els Quatre Gats", que tingué un considerable ressò. Després d'enregistrar alguns "singles" com a cantautor, el 1967 publicà el primer àlbum i des de llavors alternà nombrosos recitals pels Països Catalans i l'Estat Espanyol amb sortides a l'exterior i l'enregistrament de discs (Disc-Conforme, 1971; No és possible el que visc, 1974; Fills de Buda, 1974; Pijama de saliva, 1982; Quico, rendeix-te! 1988; Amunt i avall,1995; No passaran! Cançons de guerra contra el feixisme (1936-1939) i Tot. 2007. El 1975 féu un recital a l'Olímpia de París. Ha col·laborat amb Maria del Mar Bonet i ha treballat també per a la televisió.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 140770)

FRANCESC NOY i FERRÉ

Periodista i professor universitari. Llicenciat en Filosofia i Lletres, fou professor de la Universitat de  Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona i ocupà diversos càrrecs al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1978-82). Fundador de les revistes “Gaceta Ilustrada” (1956) i “Historia y Vida” (1968), fou Director de La Vanguardia (1983-87). Rebé els guardons de La Creu de Sant Jordi (1988) i la Legió d’Honor francesa.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 050470)

FRANCESC MIRÓ-SANS

Empresari tèxtil català que va ser President del F.C. Barcelona durant 7 anys entre 1953 i 1961. Miró-Sans va accedir a la presidència del Barça l’any 1953. El fet, però que va marcar el seu primer mandat va ser la construcció del nou estadi que es va inaugurar l’any 1957. Arribà en uns grans moments per al F. C. Barcelona; l’equip conegut com “el Barça de les 5 Copes”, ja el 1952, l’equip havia guanyat els cinc títols que havia disputat. El 1953, l’equip era el vigent campió de la Lliga i comptava amb figures com Ramallets*1, Segarra, Basora*2, Kubala, César*3, Moreno i Manchón, la davantera de la coneguda cançó de Joan Manuel Serrat.

*1 GentdelArco del 30 de maig de 2018

*2 GentdelArco del 26 d’abril de 2019

*3 GentdelArco del 6 de Novembre de 2018

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 280354)

FRANCESC d'A. GALÍ i FABRA

Pintor, dibuixant i pedagog. Fill de Bartomeu Galí i Claret i nebot de Pompeu Fabra. Començà estudis d'arquitectura i passà per la Llotja i per l'Acadèmia Hoyos de Barcelona. En aquesta època rebé influències del modernisme de Casas i Rusiñol. Més tard acusà la influència d'Alexandre de Riquer, amb qui aprengué el gravat i conreà el modernisme més simbolista. Fou soci del Centre Artístic Sant Lluc. A 26 anys fundà la seva escola d'art. Entre els seus deixebles hi hagué Cèsar Martinell, Rubió i Tudurí, Francesc Vayreda, Jaume Mercadé, Rafael Benet, Ernest Maragall i Noble* - i fins i tot, de l'avantguarda com Miró o Llorens i Artigas. De 1915 a 1924 dirigí l'Escola d'Arts i Oficis. Exiliat des de 1939, residí a Londres i a Hamstead. En retornar fou premiat a la primera i tercera "Bienales Hispanoamericanas de Arte"(1952 i 1956). De la seva obra es pot destacar la cúpula del Palau Nacional (1929), l'Església de Montserrat a Pedralbes, l'Hotel La Rotonda i la Casa de la Ciutat de Barcelona.

*GentdelArco 13 d’abril de 2019

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 271155)

FRANCESC ARTIGAU i SEGUÍ

Reconegut pintor català. Es va formar a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona. Les seves primeres obres exposades a les Galeries Belarte de Barcelona (1965), recollien influències del “Pop Art” i oferien un bigarrat espectacle de gent i ambients. La seva exposició a la Sala René Metras de Barcelona (1966) marcà el pas un novíssim realisme d’una clara denúncia social. La seva pintura és d’una desimbolta llibertat, servida per un gran domini del dibuix i un color viu i vibrant. Té obres al Museo de Arte Contemporaneo de Madrid, al Museu d’Art Modern de Barcelona i al Museo de Arte Contemporaneo de Sevilla. Premi Ajuntament de Terrassa, Premi Ciutat de l’Hospitalet.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 100666)