Francisco Pérez Martínez, fou un periodista,
novel·lista i assagista espanyol. D'infant era un lector compulsiu i de tota
mena de literatura. El 1961 va marxar a Madrid com a corresponsal i freqüentà
la tertúlia del Café
Gijón, on va fer amistat i fou protegit de Camilo José Cela*. Fou cronista i columnista en revistes com La Estafeta Literaria, Mundo Hispánico
(1970-1972), Ya, El Norte de Castilla,
Por Favor, Bazaar (1974-1976, Interviu,
La Vanguardia, etc. Fou sobretot conegut per les seves columnes al diari
El País. Entre els molts premis rebuts cal destacar el Premi
Nadal de novel·la de 1975, per "Las
ninfas", el Premi
de la Crítica, de narrativa en castellà el 1992; el Premi
de Periodisme Francisco Cerecedo de 1995, el Premi Príncep d'Astúries de les
Lletres el 1996; el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles
el 1997 pel conjunt de la seva obra i el Premi Cervantes l'any 2000, màxim
guardó de les lletres castellanes.
*GentdelArco
15 de setembre de 2018
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada