FREDERIC MARÈS i DEULOVOL

Escultor, erudit, col·leccionista i pedagog. Format a Llotja i al taller d'Eusebi Arnau. Viatjà pensionat a Roma, Florència, Pavia i Brussel·les. En esclatar la 1a. Guerra Mundial tornà a Barcelona. Dedicat de manera gairebé exclusiva als encàrrecs, a partir de 1918, entre els monuments que efectuà, dins d'un característic classicisme, cal destacar l'estàtua de la Victòria (1932 -1940), que el 1939, en entrar Franco a Barcelona, substituí el monument a la República, obra de Josep Viladomat. Són també destacables, la restauració de les Tombes Reials de Poblet (1946). Professor a Llotja des de 1914 i Catedràtic de l'Escola Superior de Belles Arts des del 1943. El 1946 fundà amb les seves col·leccions particulars el Museu Marès de Barcelona. La seva obra museística es completa amb altres donacions: Museu del Llibre, a la Biblioteca de Catalunya, Museu d'Escultura i Pintura de Montblanc, Museu de les Puntes d'Arenys de Mar. Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 121057)

FREDERIC MARCH

Ernest Frederick Mcintyre Bickel va ser un actor estatunidenc guanyador de 2 Premis Òscar. Començà com a banquer, però l'any 1920 s'inicià com a extra en pel·lícules filmades a Nova York i l'any 1926 firmà un contracte amb la Paramount Pictures. El 1931 fou candidat a l'Òscar per "Tho Royal Family of Broadway". L'estatueta però la va guanyar l'any següent per "El hombre y el monstruo". I per segona vegada l'any 1946 per "The Best Years Our Lives". March treballà simultàniament a Broadway i a Hollywood i guanyà també 2 Premis Tony al millor actor els anys 1947 i 1957. A més tingué l'honor de ser el primer "Willy Loman" en l'obra del seu amic Arthur Miller, "La mort d'un viatjant" (1949). Té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 180555)

FREDERIC LLOVERAS i HERRERA

Pintor, il·lustrador i aquarel·lista. Es pot considerar un dels millors aquarel·listes de Catalunya els anys següents de la Guerra Civil. Se'l relaciona estilísticament amb el postimpressionisme. Va estudiar al Cercle Artístic Sant Lluc i a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Va participar en les Exposicions Nacionals de belles Arts de 1942,1944 i 1948. El 1971 va realitzar una exposició individual a la Sala Gaspar. Alguna de les seves obres més conegudes són la il·lustració amb aquarel·les del "Romancero Gitano" amb texts de Camilo José Cela*. Publicà el volum "Barcelona" i el resultat d'un viatge artístic que va fer per Espanya. Fou amic de Griera, Josep Cruañas, Josep Graner i Enric Grau Sala, entre molts altres pintors contemporanis.

*GentdelArco 15 de setembre de 2018

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 030257)

FRED PERRY

Frederick John Perry va ser un jugador de tenis, 3 vegades campió de Wimbledon. Va ser el número 1 del món 5 anys consecutius de 1934 a 1938. Va ser el primer jugador a guanyar 4 Grand Slams individuals, encara que no el mateix any. Va tenir una relació sentimental amb Marlene Dietrich. Anuncià el prometatge amb l'actriu anglesa Mary Lawson, si bé en anar-se'n a Amèrica, es casà amb l'actriu Helen Wilson de la que es divorcià l'any 1940. A finals de 1940, a proposta de Tibby Wernér, un jugador de futbol australià, inventaren la cinta pel cap "Sweet-band" i després el jersei-polo color blanc amb el logo del llorer brodat al cantó esquerre del pit (basat amb el símbol de Wimbledon) que tingué un èxit immediat. Després de 1950 el color blanc del polo s'amplià a més colors per requeriments de la moda.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 251254)

WILLIAM FRARY VON BLOMBERG

El baró William Theobald Frary von Blomberg era un noramericà d'ascendència irlandesa. Començà com a reporter amb una columna del Boston Post, altrament era un excel•lent relacions públiques. L'any 1933 esdevingué famós quan la seva vella amiga i protectora, la Baronessa Adelheid von Blomberg decidí adoptar-lo a fi de perpetuar l'il·lustre cognom "von Blomberg", tan antic com Carlemany. La baronessa i el jove recorregueren plegats mig món relacionant-se amb la reialesa i quan l'any 1950 morí la vella dama, el nou baró Blomberg obrí una botiga d'antiguitats a Hampton i seguí amb els seus contactes mundials. Era un home amb moltes habilitats i s'associà amb organitzacions polítiques i filantròpiques. Esdevingfué President de la “World Fellowship of Religions” i conseller de moltes famílies reials. Als anys 40, era normal veure’l a París o Roma, sempre envoltat de noblesa o fotografiat amb personalitats com De Gaulle, Churchill, Hitler, el Papa, el Sha de l’Iràn, el rei Faruk i tants altres

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 251254)