Considerat un
dels millors extrems de la història del futbol català de tots els temps, va
desenvolupar la major de la seva trajectòria al F.C. Barcelona, club on
romangué entre 1946 i 1958. Formà com a extrem dret a la davantera de les "5
Copes" amb Ladislau Kubala, César Rodríguez*,
Tomàs Moreno i Eduard Manchón (com diu la cançó del Serrat). Fou 22
patits internacionals de la Selecció Espanyola, entre 1949 i
1957 i un dels millors jugadors de la fase final de la Copa del Món de Futbol de 1950, on marcà 5 gols. Aquell rebé el
premi "Baró Güell" el millor
esportista de l'Estat de l'any. En un partit internacional disputat a l'estadi
"Colombes" a París
contra França, Basora marcà 3 gols
i féu un extraordinari partit, després del qual va rebre el sobrenom de "El monstre
de Colombes".
*GentdelArco
7 de novembre de 2018
(Caricatura de Manuel Del Arco, sense data de publicació)
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada