ESNANISLAU TORRES i MESTRES

Escriptor. Molt actiu en els medis excursionistes. De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus. Va publicar el seu primer llibre l'any 1959. El seu estil es caracteritza per un llenguatge planer, però en correcte català. Abunden els diàlegs i els períodes breus. Temàticament, s'ha centrat en la Guerra Civil Espanyola, que va viure directament. Un altre camp temàtic, força diferent, són els viatges. A part altres novel·les: Castelladral (1959), Estimada Teresa (1974), El mal que m'heu fet (1978), Els escriptors catalans parlen (1973), el volum il·lustrat El Pirineu (1970) i els reportatges i cròniques La Batalla de l'Ebre (1971), La bossa de Bielsa (1977), La caiguda de Barcelona (1978), Excursionisme i franquisme (1979). L'any 1999 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 141265)

ESTANISLAU BASORA i BRUNET

Considerat un dels millors extrems de la història del futbol català de tots els temps, va desenvolupar la major de la seva trajectòria al F.C. Barcelona, club on romangué entre 1946 i 1958. Formà com a extrem dret a la davantera de les "5 Copes" amb Ladislau Kubala, César Rodríguez*, Tomàs Moreno i Eduard Manchón (com diu la cançó del Serrat). Fou 22 patits internacionals de la Selecció Espanyola, entre 1949 i 1957 i un dels millors jugadors de la fase final de la Copa del Món de Futbol de 1950, on marcà 5 gols. Aquell rebé el premi "Baró Güell" el millor esportista de l'Estat de l'any. En un partit internacional disputat a l'estadi "Colombes" a París contra França, Basora marcà 3 gols i féu un extraordinari partit, després del qual va rebre el sobrenom de "El monstre de Colombes".

*GentdelArco 7 de novembre de 2018

(Caricatura de Manuel Del Arco, sense data de publicació)

ERNST HAAS

Fotògraf i artista plàstic austríac. Comença estudiar medecina i després pintura. A principis de 1940 inicià el seu treball amb la fotografia i amb el fotoperiodisme. L'any 1949 entrà a l'Agència Magnum presentat per Rober Capa. Anà a viure als Estats Units i començà a investigar sobre la fotografia de color. Des de l'any 1951 es va fer fotògraf professional per les publicacions "Live", "Vogue", "Esquire" o "Look". Va fotografiar Nova York, París i Venècia. L'any 1957 féu un reportatge sobre les "corridas de toros" d'Espanya que resultà sorprenent. Des de 1964 treballà pel cine i la televisió, i l'any 1971 va realitzar la seva obra "La Creació" de la qual en vengué 350.000 còpies. Rebé diversos premis: Premi de Cultura de l'Associació Alemanya de Fotografia (1972) i el Premi Internacional de la Fundació Hasselblad, l'any 1986.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 290956)

ERNESTO LECUONA

Pianista i compositor. Era fill del periodista espanyol, canari, Ernesto Lecuona Ramos. Va començar a donar-li lliçons la seva germana Ernestina. Va ser un nen-prodigi, que féu el seu primer concert quan tenia cinc anys i a tretze compongué una marxa "two step" per banda. Estudià al Conservatori de Peyrellade amb el famós Joaquín Nin i començà la seva carrera fora de Cuba a Nova York; continuà els estudis a França amb Maurice Ravel. Després introduí la primera orquestra llatina als EUA, els "Lecuona Cuban Boys". Compongué sarsueles cubanes importants i música pel cinema. Molts músics i cantants han difós la seva música, entre ells, Xavier Cugat, José Mojica, Alfredo Kraus* o Plácido Domingo. Són especialment conegudes les seves cançons "Siboney" i "Siempre en mi corazón", que fou nominada com a cançó per l'"Òscar", al seu lloc, però, fou escollida "White Christmas".

*GentdelArco  1 de març de 2018

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 140557)

ERNESTO HALFFTER ESCRICHE

Compositor espanyol, considerat l'únic deixeble de Manuel de Falla. A 15 anys ja compongué la seva primera obra. L'any 1923 conegué Manuel de Falla i li ensenyà la seva música. Falla impressionat pel seu talent l'acceptà com a deixeble. La relació entre mestre i deixeble fou molt intensa fins al punt que l'any 1924 Falla li confià la direcció de la "Orquesta Bética de Cámara de Sevilla". Halffter és autor de nombroses obres. Es va casar amb la pianista portuguesa Alice Càmara Santos. En morir Falla, els hereus d'aquest, li proposaren acabar la cantata escènica "Atlàntida" inspirada en el poema de Jacint Verdaguer, que Halffter va estrenar l'any 1962 i revisà l'any 1976.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 080770)