ELIONORA MILÀ

Filla d'un violoncel·lista de l'Orquestra Pau Casals, fou deixebla de Maria Canals i hereva de l'escola pianística de Ricard Viñes. Mostrà la seva precocitat a sis anys interpretant un concert de Mozart i obra pròpia (1949) al Palau de la Música de Barcelona. Inicià la seva carrera internacional als 12 amb una sèrie de peces d'Enric Granados i Manuel de Falla emeses per la BBC i, el 1955, al Royal Albert Hall interpretant un concert de Falla amb l'Orquestra Filharmònica de Londres. El 1966 guanyà el Concurs Maria Canals. La seva carrera com a intèrpret s'ha desenvolupat bàsicament a l'estranger i ha enregistrat una trentena de discos amb obres de Bach, Schumann, Debussy, Ravel, Falla, Albéniz, Granados i Turina, i obres pròpies. Com a compositora, és autora de prop d'un centenar d'obres. Entre les seves creacions sobresurten l'òpera Woyzeck und Marie (1990) i el ballet Tirant lo Blanc, estrenat a Sant Petersburg el 8 d'agost de 1994 i presentat a Barcelona pel Ballet Estatal del Teatre Musorgskij l'any 1996, dins la temporada del Gran Teatre del Liceu, obra per la qual el 2005 rebé el Premi Internacional de la cultura catalana. El 2015 posà fi als recitals públics. El 2018 rebé la Creu de Sant Jordi.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 010549)