ALICIA ALONSO

Alícia Ernestina Alonso de la Caridad del Cobre Martínez del Hoyo, la primera ballarina del Ballet Nacional de Cuba i coreògrafa cubana. Famosa per les seves representacions de Giselle i Carmen, és sens dubte un dels grans mites de la dansa. En casar-se, a quinze anys, amb Fernando Alonso, es canvià el nom. Estudià a Nova York amb Anatole Vilzag i Ludmilla Shollar, i després amb Vera Valkova a Londres. Va ser cofundadora del American Ballet Theater i en fou una de les figures més destacades. Entre 1955 i 1959, Alícia ballà amb els Ballets Russos de Montecarlo. Ballà a la Unió Soviètica en el Bolshoi i el Kirov a Moscou i Sant Petersburg. Va representar Giselle, La bella dorment, el Grand Pas a quatre, a l'Òpera de París, a l'Òpera de Viena, al San Carlo de Nàpols, a l'Òpera de Praga i al teatre de l'Scala de Milà. En 1969 va actuar amb el Ballet Nacional de Cuba al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. I en 1990 va ballar amb Rudolf Nuréiev a Palma de Mallorca el Poema del amor y de mar, cantat per Victòria dels Àngels. En 1995, a 75 anys, va ballar pel 50è aniversari de la UNESCO i en 2006 va estrenar la seva coreografia Cuadros en una exposición i Desnuda luz del amor. És posseïdora de més de vint reconeixements, entre els quals, la Orden de Isabel del Católica d'Espanya.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 040569, quan vingué a ballar al Liceu)