ANDRÉ CLUYTENS

Va ser un director d'orquestra francès d'origen belga. Figura capdavantera de la vida musical de la dècada de 1950-1960, alhora que és particularment conegut per les seves interpretacions de la música simfònica francesa (Berlioz, Frank, Ravel) i del repertori alemany (Beethoven, Wagner). El jove Agustí (aquest era el seu nom) després de reemplaçar al seu pare, director d'orquestra a Anvers, l'any 1932 se'n va anar a França i va fer director del Théatre du Capitle de Toulouse, a l'Òpera de Lyon, a Burdeus i Vichy, i també de l'any 1946 a 1953 del Theatre National de l'Òpera Comique. L'any 1939 adoptà la nacionalitat francesa i es canvià el nom pel d'André. Dirigí també les filharmòniques de Viena, de Berlín, de Chicago, del Metropolitan Opera de Nova York, i l'any 1965 la del Festival de Bayreuth.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 160565)

ANASTASIA MAMUYAC

Artista filipina que pintava amb els colzes (li mancaven les mans fins a mig avantbraç). Sempre anava acompanyada del seu gos pequinès Lin-fu. Havia estudiat art a la Acadèmia San Fernando de Madrid on va exposar l'any 1954; a Manila l'any 1959 i el 1960 a Barcelona, ocasió en què Del Arco li va fer l'entrevista. Es casà amb el pintor Ferran Roca Bon i des d'aleshores signava els seus quadres com Anastasia Mamuyac Roca. Ambdós formaren part del grup Desperta Ferro, creat pel dibuixant, poeta i novel•lista Joan Barceló. D'ella digué un crític. Estudis de figura i paisatges formen l'exposició de la pintora tagala, Anastàsia Mamuyac, que compta ja amb indiscutibles condicions. Amb la seva empenta i tossuderia ha sabut superar amb alegria la dificultat física de faltar•li ambdues mans, cosa que davant les seves obres ningú ho diria. En la biografia de Ferran Roca Bon no hi consta; deduïm que se separaren. Té un mural pintat per ella l'any 1956 a l'església de Ntra. Senyora dels Desemparats de Manila. Fou professora de la University of Saint Tomas College of Fine Arts and Design de Manila. Després s'instal´·là a Nova York on sembla que encara resideix.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 030560)

ANA MARISCAL

Ana Maria Rodríguez Arroyo, fou una actriu i directora de cinema espanyola. L’any 1941 va ser la protagonista de Raza, guió de Jaime de Andrade (pseudònim de Francisco Franco) i direcció de José Luís Saénz de Heredia, junt amb Alfredo Mayo i es convertí en una de les més grans estrelles del cinema espanyol de moment. Compaginà el cinema amb notables interpretacions en els escenaris, en els quals havia debutat de la mà de Luís Escobar. En iniciar-se els anys 50 creà la productora Bosco Films, escrivint els guions i dirigint les seves pel·lícules cosa que no li va impedir seguir actuant a les ordres d’altres directors. Estigué present en títols d’enorme repercussió comercial en el seu moment, com Jeromín (1953), i Morena Clara (1954) de Luís Lucía; Los maridos de mamá, de Edgardo Togni, o La Violetera (1958), de Luís César Amadori. Finalment deixà l’escena i es dedicà a la literatura.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 180161)

ANA Mª MATUTE

Ana María Matute Ausejo fou una novel·lista catalana en llengua castellana, membre de la Real Acadèmia Espanyola on ocupà el seient K, i professora convidada a les universitats de Oklahoma, Indiana i Virgínia. Matute és una de les veus més personals de la literatura espanyola del segle XX i és considerada per molts com la millor novel·lista de la postguerra espanyola. Fou una de les veus més personals de la literatura espanyola del segle XX, considerada per molts com la millor novel·lista de la postguerra espanyola. Molts crítics consideren que la seva millor obra és la trilogia Los Mercaderes, la qual està conformada per Primera memòria, Los soldados lloran de noche i La trampa les quals les uneix el tema general de la Guerra Civil i el retrat d'una societat dominada pel materialisme i l'interès propi. El 1984 fou guardonada amb el Premi Nacional de literatura Infantil, el 1996 publicà Olvidado Rey Gudú i fou escollida membre de la Real Academia Española. Membre de la Hispanic Socety of America. El 2010 se li concedí el Premio Miguel de Cervantes, el més prestigiós de la llengua castellana. Morí a 88 anys, deixant una novel·la inacabada: Demonios familiares. Les seves restes foren incinerades.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 070459)

ANA DIOSDADO

Ana Isabel Diosdado Gisbert va néixer a Buenos Aires de nacionalitat espanyola. El seu pare era el director i actor Enrique Diosdado i la seva mare Isabel Gisbert. Des de petita començà la seva relació amb el teatre, actuanr amb només cinc anys en "Mariana Pineda" de Gracía Lorca en la companyia de Margarida Xirgu de qui era fillola, Tornà a Espanya l'any 1950 i actuà en la companyia d'Enrique Diosdado i Amèlia de la Torre en l'obra "Así que pasen cinco años" de García Lorca. Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense, però deixà els estudis per escriure. El 1965 es publicà la seva primera novel·la "En cualquier lugar, no importa cuando", finalista del Planeta. En el 1970 escriu la primera obra teatral "Olvida los tambores" i li donen els premis Mayte i Foro Teatral, que portà al cine Rafael Gil. Actua i adapta diferents obres de teatre, com "La gata sobre el tejado de cinc" de tenessee Williams i "La casa de les muñecas" d'Ibsena més de publicar novel·les o assigs. Estigué casada amb l'actor Carlos Larrañaga entre 1897 i 1999. Va morir en la seu de la SGAE, durant una reunió.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 311070)