Metge internista. Estudià amb Francesc Esquerdo i F. Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de
patologia i clínica mèdiques de la Facultat de Medicina de Barcelona; tingué
una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina
catalana contemporània. Presidí nombrosos congressos i l'Institut
mèdic-farmacèutic, l'Acadèmia de Ciències Mèdiques (1939-58) i l'Acadèmia de
Medicina de Barcelona. Fundà i dirigí les revistes "Medicina Clínica"
i "Revista Espanyola de reumatismo i enfermedades osteoarticulares".
La seva obra més important és el tractat de Patologia i Clínica Mèdiques, en
sis volums, escrita amb la col·laboració dels més notables especialistes
catalans. Fou un extraordinari bibliòfil.
(Caricatura de Manuel Del Arco del
180453)
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada