JOSÉ FIGUERAS FERRER

 

JOSÉ CABALLERO

JOSÉ BÓDALO

José Bódalo Zúffoli va ser un actor espanyol. Era fill de l'actriu argentina Eugenia Zúffoli i del tenor José Bódalo. Nasqué a l'Argentina en una gira artística dels seus pares. En acabar la guerra civil espanyola emigrà a Veneçuela on debutà a Ràdio Caracas com a locutor i actor. Tornà a Espanya l'any 1957 i començà a interpretar teatre en la companyia de Tina Gascó i després a la d'Amparo Rivelles*. L'any 1961 entrà al Teatro Nacional Maria Guerrero esdevenint l'any 1965 el primer actor, sota la direcció de José Luís Alonso. Intervingué en una cinquantena de pel·lícules de cine: Agustina de Aragón (1960) de Juan de Orduña, amb Aurora Bautista**. Balarasa, Teresa de Jesús (1961) i Volver a empezar (1962) guanyadora d'un Òscar. També fou una de les cares habituals de la televisió durant trenta anys.

*GentdelArco 22 de març de 2018

**GentdelArco 8 d’agost de 2018

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 190466)

JOSÉ ANTONIO de la LOMA

Director i guionista de cinema. Fill de militar, exercí de mestre d'escola al "barri xino" de Barcelona. Però interessat per la interpretació, fundà amb Juan Germán Schroeder, la companyia "El Corral", Debutà al cine l'any 1953, adaptant "La hija del mar" d'Àngel Guimerà. Després de rodar uns quants "spagetti western", girà vers un cine de crítica social en el que volgué plasmar la vida i la mort dels joves delinqüents dels barris marginats de les grans ciutats. Es tractava del conegut com a "cine quinqui" en el qual tingueren cabuda el cas de Juan Moreno Cuenca, l'actor de "Yo, El Vaquilla" (1965I) o Angel Fernández Franco, protagonista de "Perros Callejeros" (1977) i "Los últimos bolpes del Torete" (1980), tres de les seves pel·lícules més emblemàtiques.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 170370)

 

JORGE NEGRETE

Fou un cantant i actor mexicà de "l'Època d'or" del cinema mexicà. Ill d'un militar que es retirà a Ciutat de Mèxic, féu els estudis al "Heroico Colegio Militar" i es graduà de tinent de cavalleria. Estudià cant i deixà la carrera militar per a dedicar-se completament a fer de cantant. Després d'algunes actuacions al teatre i la revista, l'any 1937 començà a fer cinema i l'any 1941 amb la pel·lícula "Ay Jalisco no te rajes!"saltà a la fama internacional. En las dècades de 1930 i 1940, Mèxic buscava símbols d'identitat i el jove crioll Jorge Negrete encaixava en el model de l'època del "charro cantor". Molts cantants han expressat admiració per Jorge Negrete, des dels populars lírics, entre ells Alfredo Kraus* i Plàcido Domingo. Al final de la seva carrera es casà amb l'actriu Maria Félix i l'esdeveniment fou considerat "La boda del segle a Mèxic". La imatge del "charro", el cine mexicà, la moda del "tequila" i les cançons amb "mariachi" es difongueren gràcies a la seva popularitat.

*GentdelArco 1 de març de 2018

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 110948)

JORGE ARANDES MASIP

Periodista espanyol. Començà a Ràdio Miramar de Barcelona l'any 1947. Havia seguit els cursos de Joan Viñas*, al costat de Federico Gallo* Eduardo Berraondo i Miguel Angel Valdivieso, per a formar els primers locutors. Presentà al costat de Federico Gallo el programa "Fantasía" que comptà amb les veus de Maruja Fernández (Elena Francis) i Mª Matilde Almenfros. L'any 1965 fou nomenat Director de "Radio Nacional de España" de Barcelona i treballà per a modernitzar la ràdio situant a un desconegut Luís del Olmo presentant el programa "Protagonistas", També va ser Director Gerent de RTE a Barcelona. Rebé el Premio Ondas de 1958. El Premio Nacional de Radiodifusión de 1952 i l'Antena de Oro de 1971.

*GentdelArco 2 de juny de 2020

**GentdelArco 24 de maig de 2019

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 230965)

JORDI VILA i FRADERA

Advocat, periodista i expert en turisme. En acabar els estudis va fer oposicions a l'Administració pública i això li va permetre d'entrar en contacte amb el món professional del turisme el 1953, quan va ser nomenat responsable de l'Oficina de Turisme de Barcelona. La seva visió intel·ligent de futur i el seu domini de diversos idiomes, va fer que es decidís instal·lar-se pel seu compte en el sector turístic. Creà "Editur" una organització de suport i consultoria amb seu a Barcelona, que editava un butlletí informatiu setmanal, la qual passat un temps estengué la seva influència a moltes parts del món. Participà en multitud de projectes, iniciatives i organitzacions i donà suport a empreses turístiques a mesura que el turisme a Espanya i altres indrets geogràfics privilegiats començaven a obrir-se al gran turisme. Va editar un llibre de memòries titulat "La gran aventura del turismo espanyol".

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 171170)