JORDI GRAU i SOLÀ

Director cinematogràfic. Estudià al “Centro Sperimental di Cinematografia de Roma”. La seva obra, d’un valor desigual, comprèn, entre altres films, “Noche de verano” (1963), molt influïda per Antonioni, “El espontáneo” (1964), “Acteón” (1965) presentada al Festival de Moscou, “Una historia de amor” (1966), “Cántico” (1969), “No debe profanarse el sueño de los muertos” (1974), premiada al Festival de Sitges. “Cartas de amor de una monja” (1978), El Timbaler del Bruc (1981, estrenada en català), “Coto de Caza” (1983), “Muñecas de trapo” (1984), La Punyalada (1989), adaptació de l’obra de Marià Vayreda, Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya. Ha escrit “El actor y el cine” (1962).

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 010863)

JORDI ALUMÀ i MASVIDAL

Pintor català, fill del dibuixant i cartellista Josep Alumà i Sans. Estudià als tallers dels Salesians de Sarrià i amplià els estudis a Itàlia, Holanda, França i els EUA. En la dècada dels seixanta adoptà el figurativisme i s'endinsà en la temàtica esportiva, en la que reïx. És autor de diverses suites olímpiques, la primera amb motiu dels Jocs Olímpics de Mèxic (1968), de la decoració del saló presidencial del COI, a Lausana, per encàrrec de J.A. Samaranch* (1988). El quadre del Centenari del Club Deportivo Español (1999. També va fer la decoració Mural de l'Arxiu de Comptes, del Palau de la Generalitat (1974-75). S'ha acreditat com a Professor de l'Escola de Llotja en l'especialitat del retaule. Ha obtingut premis de la "Bienal del Deporte en la Bellas Artes" (1967), el Ciutat de Barcelona (1978), i la Creu de Sant Jordi (2000).

*GentdelArco 5 de juny de 2020

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 240762)

JOHN FIELD

Ballarí, coreògraf i professor de dansa anglès. En acabar-se la segona guerra mundial, va ser primer ballarí del Sadler's Wells Ballet, compartint amb les primeres ballarines Britàniques del segle XX, entre elles Margot Fonteyn i Svetana Beriosova. El Sadler's Wells va esdevenir el Royal Ballet el 1956. John Field de 1971 a 1974 va ser Director artístic de la Scala de Milà. De retorn a Anglaterra, va ser director de la Royal Academy of Dancing i director artístic del London Festival Ballet, avui English National Ballet.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 250457)

JOHN K. GALBRAITH

Fou un important economista dels Estats Units del XX si bé no respon a l'estereotip de l'economista nord-americà. El seu estil senzill i accessible ha fet populars els seus llibres més controvertits. Durant la Segona Guerra Mundial, Galbraith treballà a l'"Oficina de l'Administració de Preus". Acabada la guerra se li encomanà un estudi sobre els bombardejos estratègics dels EUA i els seus aliats i conclogué que els bombardejos no escurçaren la guerra ans al contrari. El 1949. Galbraith fou nomenat Professor d'Economia a Harward. Fou també editor de la revista "Fortune". Amic del President dels EUA John F. Kennedy, fou nomenat Ambaixador dels EUA a l'Índia del 1961 al 1963. Allà intentà ajudar el govern indi a desenvolupar la seva economia.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 031065)

JOHN BARBIROLLI

Sir John Barbirolli fou un director d'orquestra anglès d'origen italià. Estudià a la Royal Academy of Music (1912-1917) i inicià la seva carrera com a violoncel·lista. El 1924 fundà la Barbirolli Chanber Orchestra i el 1926. La Britisch National Opera Company, amb la que dirigí el repertori operístic italià. Entre 1936 i 1942, residí a Nova York, on dirigí la Philharmonic Orchestra. En plena guerra mundial tornà a Londres, on va ser Director estable de la Halle Orchestra de Manchester durant més d'un quart de segle, fins al 1968. En 1948 i 1950-1951, dirigí l'orquestra del Festival d'Edimburg, i de 1951 a 1954, la del Coven Garden.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 240354)