JEAN PARVULESCO

Escriptor i periodista francès. Es definí Catòlic i hereu del pensament de la "Tradició" en l'àmbit de René Guénon i Julius Evola. Nasqué a Valachie (Romania), després d'estudiar a l'escola de cadets, l'any 1948, decidí fugir del règim comunista i se n'anà a Iugoslàbia tot travessant el Danubi. Fou detingut i portat al camp de treball de Tuzla, se n'escapà i entrà clandestinament a Àustria i l'any 1950 arribà a París on estudià Filosofia i Lletres a la Sorbona. És autor d'una obra abundant i variada (contes, assaigs i poesies). Els seus articles sobre la "Nouvelle Vague" feren que aparegués en alguns films de Jan-Luc Godard. Col·laborà a les revistes "Matulu", "La Place Roale", "Nouvell Ecole", "Rébelion" i "L'Atheneum" (revista internacional russa).

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el (150662)

JEAN HERSHOLT

Va ser un actor danès que va viure als estats Units, on va arribar a ser una estrella del cinema i de la ràdio, conegut sobretot pel seu treball al llarg de disset anys en el programa radiofònic "Dr. Christian" i per interpretar l'avi de Shirley Temple a "Heidi" (1937). Hersholt va néixer a Copenhaguen, al si d'una família dedicada al teatre, per la qual cosa va viatjar des de nen per Europa fent representacions teatrals. Més endavant es va graduar a l'Escola d'Art de Copenhaguen. Els seus dos primers films van ser rodats a Alemanya el 1906. El 1913 va emigrar als Estats Units, país en el qual va interpretar la resta de la seva filmografia. Com a resum de la seva activitat cinematogràfica, Hersholt va rodar un total de 78 films muts i 65 de sonors, fent de director en quatre ocasions. A Hersholt li van concedir dues estrelles al Passeig de la Fama de Hollywood.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 260455)

JEAN COCTEAU

Poeta, dramaturg, novel·lista, pintor, dissenyador, crític i cineasta francès. L'any 1900 ingressà en el Lycée Condorcet, del qual en fou expulsat per indisciplina i l'any 1906 ingressà en el Lycée Fénelon, on no aconseguí rendiment per manca d'interès. L'any 1908, Edouard de Max el presentà en una "Matiné poètica" i fou declarat un jove prodigi de la poesia. L'any 1909, ingressà en el cercle del ballet i el teatre gràcies a la seva amistat amb Serguei Diaghilev. L'any 1930 realitzà la seva primera pel·lícula "La sang d'un poeta". L'any 1932 tingué una relació amb Nathalie Paley, filla del duc Romanov que quedà prenyada i avortà. L'any 1945 gravà la pel·lícula "La Belle et la Bète" on conegué la seva parella més duradora, Jean Marais. Fou elegit Membre de l'Acadèmia Francesa el 1955 i el 1957. Membre Honorable de l'Institut Nacional de les Arts i les Lletres de Nova York.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 020753)

JAVIER WINTHUYSEN

Era descendent d'una família de pescadors d'origen holandès que s'instal·là al Puerto de Santa Maria en el segle XVI. En la seva vida destacaren dues activitats: El disseny de jardins i la pintura. Treballà en la remodelació de nombrosos jardins espanyols, entre els quals destaquen els de "La Moncloa", "Parador" de Cudad Rodrigo, Universitat Laboral de Gijón o els de Monforte a València. Després de la Guerra Civil, s'instal·là al barri de les Corts de Barcelona i la seva feina incideix fonamentalment en la recuperació de paratges naturals com l'estany de Banyoles o el palmerar d'Elx. La seva pintura presenta dues èpoques: Una primera en la seva formació a la "Escuela Libre de Bellas Artes" de Sevilla, dedicada a jardins i paisatges, amb contacte amb l'impressionisme i amb la coneixença de Santiago Rusiñol. La segona, després de la guerra del 36, a Barcelona i a Eivissa, amb paisatges plens de lluminositat mediterrània.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 230255)

JAVIER de BENGOECHEA

Poeta espanyol nascut a Bilbao. Llicenciat en Dret a la Universitat de Deusto, va dedicar gran part de la seva vida a la literatura alhora que destacà com a crític d'art, de teatre en la premsa i les revistes més importants del seu país. Dirigí el Museo de Bellas Artes de Bilbao i fou reconegut com un dels grans poetes bilbaïns. Aconseguí el Premi Adonais el 1955, amb "Hombre en forma de elegía". Unes altres obres d'aquest autor són: "Habitada claridad" (1951), "Fiesta Nacional" (1951) i "Pinturas y escrituras" (1994). A finals del 2006, la Universitat del País Basc, edità amb el títol "A lo largo del viaje", la seva obra completa.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 100465)