ISIDRE PUIG i BOADA

Arquitecte. Considerat un dels més directes col·laboradors i deixebles de Gaudí. Autor de diversos edificis civils a Barcelona i a Blanes i d'esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, Palau de Plegamans i La Guàrdia. Restaurà la catedral de Solsona, ciutat on construí el Seminari Major. Fou codirector de les obres del Temple de la Sagrada Família de Barcelona des del 1950. També és l'autor de l'actual Creu del cim de Pedracastell de Canet de Mar. Publicà "El Temple de la Sagrada Família"(1929), "L'Església de la Colònia Güell", en doble versió catalana i anglesa, i "El pensament de Gaudí" (1981), així com nombrosos articles de tema gaudinià a "El Matí" i "Templo".

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 300367)

ISIDRE CLARET i COROMINAS

Fou un dels capdavanters de la cirurgia infantil moderna, essent el primer cirurgià espanyol en operar amb èxit una atrèsia d’esòfag. Va ser cofundador l’any 1960 de la Clínica Teknon i Cap del servei de Cirurgia Infantil a l’Hospital Clínic, a l’Hospital Sant Joan de Déu i al centre de Nadons de la Diputació de Barcelona. També va ser Professor titular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Va participar en el contingent mèdic de la Guerra del Golf, l’any 1991, en un petit hospital a Lunsar (Sierra Leona). Rebé la Creu Francesc Macià, la Medalla i Placa Josep Trueta i el Premi Virgili de la Societat Catalana de Cirurgia.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 301158)

ISABEL GARCÉS CEREZAL

Va ser una actriu espanyola. Començà quan sols tenia set anys i arribà a convertir-se en una autèntica estrella del teatre espanyol; fins i tot Jacinto Benavente va escriure algunes obres per a ella. Es va consolidar com a primera actriu del Teatro Infanta Isabel de Madrid al capdavant del cartell durant més de trenta anys. Allí estrenà moltes de les obres més famoses de Jardiel Poncela. Quan ja tenia quasi seixanta anys començà a rodar pel·lícules i els seus papers corresponien als d'una padrina dolça i despistada, moltes vegades com a contrapunt humorístic de les estrelles infantils "Pili y Mili", Rocío Dúrcal i, sobretot "Marisol", amb qui coincidí en 6 pel·lícules.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 141060)

ISAAC RAFAEL MOLHO

Il·lustre jueu sefardita, escriptor i periodista de renom. Com tots els membres de la preclara família judaica a la qual pertanyia, sentia envers Espanya, la Sefarad dels seus antecessors una gran admiració. Fou un investigador de la història dels jueus espanyols, en tota la diàspora (exili des de 1492, quan foren expulsats pels "Reyes Catòlicos"?). Fou director de la revista "Tesoro de los judíos sefardíes". L'any 1964 rebé l'Encomienda de Alfonso X el Sabio.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 110661)

IRVING SHAW

El seu nom era Irving Gilbert Shamforof i fou un dramaturg, guionista i novel·lista estatunidenc. Nasqué al Bronx, fill d'emigrants russos-jueus. Canvia el seu nom en entrar a la universitat. Començà escrivint guions per a la ràdio com "Dick Tracy" i "The Gumps". S'allistà l'exèrcit dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial i la seva primera novel·la "The Young Lions" que es va públicar l'any 1949 s'adaptà més tard al cine amb Marlon Brando i Montgomery Clift ("El baile de los malditos"). L'any 1951 Shaw abandonà els Estats Units i s'instal·la a Europa on visqué 25 anys, principalment a París i a Suïssa. A Europa escriví "Tho weeks in another Town" i "Rich man", Poor man"(1969) que fou adaptada a la minisèrie d'èxit de la televisió ABC, l'any 1976 que als anys 70 es va poder veure per televisió espanyola amb el títol "Hombre rico, hombre pobre". Escriví curts relats pels The New Yorker, Playboy i The Saturday Evening Post. (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 280769)