HIGINIO MALLEBRERA GIL

Jardiner i Marbrista de professió. Pintor d'estil naïf i vocació molt tardana; no va exposar la seva obra pictòrica fins als 72 anys. A punt d'abandonar la seva lluita per sobresortir tingué el reconeixement com a pintor de vàlua, gràcies al psiquiatre i escriptor Juan Antonio Valejo Nájera que el va incloure al seu llibre "Naifs Españoles Cotemporáneos" i aquests són els seus comentaris: "Mallebrera es uno de los pintores más imòrtantes del mundo naif; dibuja magníficamente i es curiosa la disparidad de resultados cuando copia de un grabado o una fotografia". Després de la seva mort la seva obra es divulgà per diferents museus, com l'"Intituto Valenciano de Arte Moderno" i el "Museo Nacional Centro Reina Sofía" de Madrid.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 091163)

HERTA FRANKEL

Titellaire nascuda a Àustria, establerta a Catalunya des del 1942. S'inicià artísticament en el ballet infantil de l'Òpera de Viena i continuà la seva carrera en el món de la interpretació. Va fer-se popular als primers anys de la televisió com a integrant de la companyia de "Los Vieneses", junt amb Franz Johan*,Gustavo Re i Artur Kaps**. Pionera dels programes infantils de la televisió Amb la seva gosseta “Marilín”. L'any 1960 rebé el "Premio Ondas". Entre 1973 i 1976 actua al Restaurant-Espectacle "Scala Barcelona"
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 150961)

*GentdelArco 23 d’agost de 2019

**GentdelArco 21 de juliol de 2018

HERMENEGILD ARRUGA i LIRÓ

Metge oftalmòleg, autor d’estudis fonamentals de la tècnica quirúrgica oftalmològica, de la qual fou un dels primers especialistes mundials. Entre els seus treballs cal esmentar els relacionats amb la cirurgia de les cataractes, per a la qual introduí un nou instrument, i sobretot amb la despresa de la retina (1936). La seva “Cirugía Ocular” (1949) és una obra bàsica i ha estat traduïda a diversos idiomes. L’any 1950 li fou concedida la Medalla Gonin, màxima distinció oftalmològica mundial. Creu d’”Alfonso X el Sabio”.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 081061)

HERMEN ANGLADA CAMARASA

Hermenegild Anglada Camarasa, un pintor català de projecció internacional, considerat un destacat representant del postimpressionisme. Va estudiar pintura, primer amb Tomàs Moragas i després amb Modest Urgell a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. A inicis del segle XX va establir el seu estudi a París. Durant la Guerra Civil es refugià a Montserrat. Del 1939 al 1947 va estar exiliat a França. L'any 1901, després de participar en l'Exposició Internacional de Dresden (en la qual coincidiren Zuloaga i Utrillo) va obtenir un merescut renom mundial. Va ser premiat el 1907 a la Biennal de Venècia i a Buenos Aires el 1910. L'any 1917 fou nominat Membre d'Honor de la "Hispànic Society de N.Y.". Gran part de la seva obra està adscrita al "Modernisme". En el cas d'Anglada Camarasa és encara un representant de la "Belle Epoque"; no obstant això, sabé acostar-se moderadament a les avantguardes de mitjà segle XX, sense abandonar l'impressionisme.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 080655)

HERMANN STAUDINGER

Químic i Professor universitari alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l’any 1953. Staudinger inicià la seva recerca científica estudiant els polímers. A maig de 1922 publicà un article a la revista Helvetica Chimica Acta, on encunyà el terme macromolècula i assentà les bases de la polimerització. Finalment l’any 1926 va exposar la seva hipòtesi sobre polímers, anunciant que aquests són una llarga cadena d’unitats petites, unides per enllaços covalents. Va ampliar el seu estudi de les solucions de polímers als polièsters i a les fibres artificials.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 220355)

HERMANN JULIUS OBERTH

Va ser un físic alemany i un dels pares fundadors de l'astronàutica i els coets espacials. Quan tenia 11 anys ja el començà a fascinar l'exploració espacial amb els escrits de Juli Verne que el marcaren. A 14 anys, ja es va fabricar un coet miniatura. Començà a estudiar medecina a Munich i participà en la Primera Guerra Mundial després de la qual estudià física. A 1929 llançà el seu primer coet de combustible líquid; el va ajudar Werner von Braun que era alumne seu en la Tachnischerhohschule de Dresde. Posteriorment treballaren plegats a Alabama, desenvolupant els coets espacials. El 1960 treballà com a consultor tècnic del coet Atlas. En la pel·lícula Star Trek III, apareix una nau de classe Oberth en honor seu. També hi ha un cràter lunar que porta el seu nom.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 290562)