HANS HARTUNG

Pintor francoalemany, conegut pel seu estil abstracte gestual. Nasqué a Leipzig en una família d'artistes. Estudià a Leipzig a Dresden i a Munic. Marxà a Itàlia i després a París. S'establí a Leucata i després a Menorca. Els seus lligams amb Alemanya es trencaren quan el seu pare morí l'any 1932. El 1939, es féu membre de la Legió Estrangera, el seguí la Gestapo, va ser arrestat dins una cel·la vermella per a deteriorar-li la visió. Quan l'alliberaren tornà a la Legió i combaté al nord d'Àfrica on perdé una cama a la batalla de Belfort. L'any 1945 rebé la "Croix de Guerre". Després de 1947 agafà importància com a pintor i esposà per primera vegada a París. L'any 1960 rebé el Grand Prix International de la Bienal de Venècia. Morí a Antibes.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 290571)

HANS HOTTER

Baix-baríton alemany. Considerat un dels millors cantants del segle XX, per les seves interpretacions del repertori wagnerià i del Lied, Va estudiar amb Matthäus Roemer a Munic. Va treballar d'organista i mestre de capella abans de debutar com a cantant d'òpera l'any 1930. Feia dos metres d'alçada i els seus companys li deien "Déu", perquè era el Wotan per excel·lència de l'Anell del Nibelung. L'any 1952 debutà al Festival de Bayreuth com a Kurwenal dirigit per Herbert von Karajan i com a Wotan, es convertí en un dels pilars del Festival on actuà fins a l'any 1966. Hotter, a més, fou un incomparable cantant del Lied, en especial, del cicle Winterrreise de Schubert i de les cantates de Bach i Brahms. En les seves memòries explica que l'enutjava actuar a les vetllades de Hitler, el qual tenia una col·lecció de gravacions de Hotter. Quan preguntaven què pensava d'això, respongué que també en tenia unes quantes el Papa.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 290571)

GYÖRGY CZIFFRA

Pianista hongarès considerat un dels millors del segle XX. Era d'una família de gitanos hongaresos. El seu pare tocava en cabarets i restaurants en el París de 1910. A nou anys fou acceptat a l'Acadèmia Franz Liszt de Budapest i realitzà les primeres gires de concerts a 16 anys. Després de la segona guerra mundial es guanyà la vida com a pianista de jazz en bars i clubs nocturns. L'any 1956 va escapar-se amb la seva dona i fill a Viena, on feu un recital que li obrí les portes de París i Londres. També actuà als EUA. Els compositors que interpretava, per motiu de la seva excel·lent tècnica, eren, Liszt, Chopin i Schumann. Un bon exemple de la seva habilitat fou el "Gran Galop Chromatique" de Liszt.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 280461)

GUSTAU BIOSCA i PAGÉS

Va ser un destacat futbolista català dels anys 50. Es formà a les categories inferiors del FC Barcelona. Al primer equip fou titular indiscutible durant nou temporades, del 1949 al 1958, disputant un total de 187 partits. Fou un dels millors defenses centres de la història del Barça, líder defensiu del "Barça de les Cinc Copes". Una gran lesió soferta el 1957 i la consegüent recuperació el portà a deixar el club. Un cop retirat inicià una llarga carrera com a entrenador. L'any 1993 entrà a formar part de la junta directiva del Barça de Josep Lluís Núñez. Cal destacar que Biosca fou un dels futbolistes més populars dels anys 50, no només per les seves virtuts futbolístiques, sinó pel seu atractiu físic. Mantingué un romanç amb Lola Flores.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 280561)

GUILLERMO SAUTIER CASASECA

Escriptor i guionista radiofònic espanyol, especialment recordat per més de 1200 guions que va escriure pels serials radiofònics en l'Espanya dels anys 50, 60 i 70. El seu major èxit "Ama Rosa" s'estrenà l'any 1959. Després vindria "Simplemente María" que protagonitzà María Salierno. "Lo que nunca muere" adaptat al teatre s'estrenà a Barcelona al Romea l'any 1953. També "Ana Rosa" s'estrenà com a obra de teatre i tant l'una com l'altra es convertiren en pel·lícules de cinema. Sautier Casaseca rebé 2 Premis Ondas el 1954 i 1967.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 060958)