GLORIA SWANSON

Va ser una actriu americana coneguda principalment pels seus papers en cinema mut dels anys 20 i 30. Swanson va debutar el 1915 amb Roy Baker, i amb alguns treballs de Charles Chaplin. A Hollywood però, va començar a tenis èxit amb productor Mack Sennet. Va ser el director Cecil B. De Mille qui va aconseguir convertir-la en una autèntica estrella. El seu primer llargmetratge junts, "Don't change your Husband" (1919), va renovar la imatge de l'actriu. La seva fama va fer que les revistes estiguessin pendents dels seus moviments, i que la seva forma de vestir fes sensació. Va ser l'època en què la Swanson era la reina dels Estudis Paramount. A mitjans de la dècada dels anys vint, Swanson era una de les actrius més ben pagades de Hollywood. L'arribada del cinema sonor va ser el que va fer entrar en crisi la seva carrera. Després d'una llarga retirada va recuperar la seva fama el 1950, en plena maduresa, amb la seva interpretació a "Sunset Boulevard" de Billy Wilder.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 200754)

GLORIA LASSO

Rosa Maria Coscolín Figueras, cantant catalana de música lleugera. Va començar a cantar en sales de festes a 15 anys, encara que també treballà d'infermera. Del seu primer marit, el músic Guillermo Lasso, n'adoptà el cognom com a nom artístic. De Barcelona passà a Madrid, on treballà com a locutora de Ràdio Madrid. A Madrid fou on obtingué els seus primers èxits amb "Bésame en la noche" i "Malvarrosa", de Fernando García Morcillo. D'ella és "Cuando la luna sale", incorporada a la pel·lícula "La pròxima vez que vivamos" (1946). El 1954 es va establir a França on esdevingué la cantant exòtica del music-hall. Cultivà especialment la "cançó espanyola", però també cantà moltes adaptacions dels èxits del moment. L'adveniment de la cantant d'origen egipci "Dalida"* i la puixança de rock li feren perdre part del favor públic. El 1963 s'exilià a Mèxic. El 1985 feu un retorn artístic a França, cantant a l'Olímpia de París, i a Nova York. Als anys 50 va gravar en català la "Sardana de la Rosa", amb música de Jaume Torrents.

*GentdelArco 10 de gener de 2019

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 220555)

GIUSEPPE UNGARETTI

Poeta italià. Va néixer a Alexandria, ja que el seu pare treballava en la construcció del Canal de Suez. Va estudiar a la Sorbona de París. A París en contacte amb l'ambient artístic conegué Apolinaire, i col·labora amb Giovanni Papini i Ardengo Sofici a la revista "Lacerba" i llegeix Leopardi, Baudelaire, Nietzsche. L'any 1914 tornà a Itàlia i anà voluntari a la Primera Guerra Mundial. Acabada la guerra tornà a París on fou corresponsal del diari "Il Poppolo d'Italia", L'any 1917 publicà la col·lecció de poesies en italià "Il porto sepulto" on reflecteix les experiències de la guerra. L'any 1933 publicà "Sentimento del tempo". De 1936 a 1942 fou Professor de la Universitat de Sao Paulo i l'any 1942 fou nomenat Professor de la Universitat de Roma. L'any 1969 publicà "Vita d'un uomo. Tutte le poesie" on hi aplegà tota la seva obra.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 220555)

GIUSEPPE PELLA

Fou un polític italià de la Democràcia Cristiana que ocupà el càrrec de Primer Ministre d'Itàlia de 1953 a 1954. Va ser President del Parlament Europeu des de 1954 a 1956. Va ser també Ministre del tresor des de 1948 fins a 1953, i es guanyà l'enemistat dels comunistes i socialistes per la seva política liberal i monetarista. En accedir a la Presidència, Pella es guanyà encara més crítiques, quan a causa de les seves declaracions nacionalistes va crear conflictes amb Tito sobre el territori lliure de Triestre. Renuncià el gener de 1954. Més tard fou Ministre d'Assumptes Exteriors, en l'administració d'Adone Zoli (1957-58) i d'Antonio Zegni (1959-60). Es retirà de la política fins que l'any 1972 Fou nomenat Ministre de Finances per Julio Andreotti. Va ser Senador fins a l'any 1976.

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 210466)

GIUSEPPE DI STEFANO

Tenor italià. La seva època més fructífera fou entre els anys 40 i 70. Era conegut amb el malnom de "Pippo". D'origen humil, des de molt jove va estar internat en un col·legi de jesuïtes; una seva incipient vocació sacerdotal va ser superada per la del cant. La Segona Guerra Mundial el va obligar a traslladar-se a Suïssa, on el van descobrir en un programa de ràdio. Va cantar en tots els teatres importants del món: la Staatsoper de Viena, l'Opéra National de París, la Lyric Opera de Chicago, el Colón de Buenos Aires i un llarg etcètera. Barcelona el va conèixer tot just debutar amb el seu triomfal Des Grieux, el desembre de 1946. Tenor dedicat al repertori belcantista va formar una de les parelles més destacades de la història de l'òpera junt amb Maria Callas. El 1973 realitzaren plegats una gira per diverses ciutats del món.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 301161)