GELU

Cantant de "pop" espanyola, retirada. Es diu Maria de los Ángeles Rodríguez Fernçández. Es va donar a conèixer l'any 1958 en guanyar un concurs de Ràdio Granada. Anà primer a Madrid i després a Barcelona on va gravar amb la discogràfica La Voz de su amo: "Los Gitanos" i "Después de seis tequiles". Aquestes cançons marcaren l'inici de la seva intensa carrera, malgrat que breu, amb èxits com: "Siempre es Domingo" i les versions de Petula Clark, "Ciao, ciao" o "Pinta mi mundo". L'any 1950 assolí el cim de la popularitat en gravar acompanyada de "Los Mustang" la versió espanyola de "La partita di pallone" de Rita Pavone. També va gravar temes amb Tito Mora, amb qui mantingue una relació sentimental. Es va retirar l'any 1958 en casar-se amb el cantant Santiago Palau "Santy".

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 180267)

GASTON REBUFAT

Va ser un alpinista i guia de muntanya de renom francès. A 13 anys s'inscrigué al CAF (Secció Haute Provance) on descobrí l'Alta Muntanya i conegué n'Henri Moulin a qui considerà com [el seu germà gran dins de l'alpinisme]. Descobrí seguidament els Alps i el massís del Mont Blanc que es convertí en el seu Jardí de joc. Assolí un renom internacional l'any 1950 en ser un dels quatre participants de l'expedició francesa al primer ascens l'Annapurna, que fins aleshores ningú havia assolit. La seva més famosa escalada fou en ser el primer home a fer els 6 cims de la cara nord dels Alps –els Grands Jorasses, el Piz Badile, el Petit Dru, el Metterhorn, el cima grande de Lavaredo i l'Eiger. Un any abans de la seva mort va ser condecorat Oficial de la Legió d'Honor.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 070563)

GASPAR CASSADÓ i MOREU

Violoncel·lista i compositor. Començà els estudis a Barcelona i els continuà a París. Fou també deixeble de Pau Casals. Com a concertista assolí un renom internacional i fou considerat un dels virtuosos contemporanis més destacats. Fou Professor de l'Accademia Chigiana de Siena i, des del 1958, ocupà la Càtedra de perfeccionament de la Statliche Hochschule für Music de Colònia. La seva obra comprèn música per a violoncel (amb, o sense, acompanyament de piano), piano, orquestra, guitarra, quartes, etc., i nombroses transcripcions. Ha estat instituït per l'Ente Autonomica del Teatro Comunale de Florència el "Concurs internacional per a violoncel·listes joves Gaspar Cassadó", que se celebrava cada dos anys (1969 a 1990) i que es deixà de convocar per manca de promotor. La seva dona, la pianista japonesa Chieko Hara*, aconseguí que el concurs se seguís celebrant a la ciutat de Hachioji, al districte de Tamma del Japó.

*GentdelArco 15 de novembre de 2018.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 180464)

GARY COOPER

Frank James Cooper, va ser un actor estatunidenc fill d'agricultors anglesos que hi havia emigrat. Amb una carrera professional molt prolífica, va participar en més d'un centenar de pel·lícules en menys de 40 anys. Va estar nominat 5 vegades als Òscars i en va guanyar 2. Va començar a fer d'extra pel cinema, sobretot gràcies al seu talent com a genet. Va ser amb el seu primer film sonor "The Virginian" (1929) que va adquirir la categoria d'estrella, confirmant-la l'any següent a "Morocco", junt amb Marlene Dietrich. La continuació de la seva carrera va consistir en un seguit d'èxits. L'any 1941 va obtenir el seu primer Òscar per "El sergent York" i a "High Noon" (Solo ante el peligro) de 1952. interpretada junt amb Grace Kelly. Cooper va tenir aventures amb diverses actrius, entre les quals es troben Marlene Dietrich, Lupe Vélez i Grace Kelly. L'any 1948 es va casar amb Verònica Balfe. Va ser amic de Picasso i d'Ernest Heminhway. (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 050653)

GAETANO CICOGNANI

Cardenal italià de l'Església Catòlica Romana. Fou Prefecte de la Signatura Apostòlica de 1954 fins a la seva mort i elevat a Cardenal pel Papa Píus XII, l'any 1953. Després d'estudiar a l'Acadèmia Eclesiàstica Pontifícia, inicià la seva tasca al Secretariat d'Estat del Vaticà, després de ser enviat a Bèlgica. L'any 1925 és nomenat Arquebisbe titular d'Ancira. Després fou Nunci Apostòlic al Perú (1928), a Àustria (1936) i a l’Espanya de Franco, de 1938 a 1953, any que fou nomenat Cardenal i ocupà el càrrec de Prefecte de la Congregació pels Ritus. Com a president, en morir, estava treballant sobre les modificacions de la Litúrgia que es calien debatre al Concili Vaticà II, que s'havia d'obrir aquell mateix any. El germà petit de Gaetano Cicognani, que es deia Amieto, també fou elevat a Cardenal l'any 1958, fent que dos germans formessin part del Col·legi Cardenalici, cosa certament anòmala en la història de l'Església Catòlica.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 050653)