EMILIO GUTIERREZ CABA

Actor espanyol. Tota la seva família s’han dedicat sempre al teatre. És el fill petit dels actors Emílio Gutiérrez i Irene Caba Alba, nebot de Julia Caba Alba i germà d’Irene i Julia (+). L’any 1962 s’incorporà a la companyia de Lili Murati. L’any 1968 va crear la seva companyia amb Maria José Goyanes. Des del 1979 ha estrenat obres d’autors clàssics com Calderón, Shakesteare, Joyce, etc. L’any 1996 interpretà el personatge de Don Diego en “El sí de les niñas” de Moratín. Debutà al cinema l’any 1963 i ha intervingut en més de vuitanta pel·lícules, destacant “La Caza” de Carlos Saura, junt amb Alfredo Mayo, Ismael Merlo i José Maria Prada. L’any 2001 aconseguí el Premio Goya com a millor actor de repartiment de l’obra “El cielo abierto”

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 020967)

EMILIO GARCIA GOMEZ

Arabista i traductor espanyol, Conde de los Alixares. Quan tenia 21 anys obtingué una beca per estudiar manuscrits aràbics-andalusins a Egipte, Síria i Mesopotàmia on el bibliòfil egipci Ahamad Zági Pachá li facilità un manuscrit de l’antologia poètica de Ibd Sa’id sl-Magribí, el “Llibre de les banderes dels campions” que constituí la base dels seus coneixements.  L’any 1932 fou el primer director de la Escuela de Estudios Arabes. De 1958 a 1969 va ser l’ambaixador d’Espanya a Bagdad, Beirut i Ankara. Traduí els clàssics de la literatura aràbiga. Rebé els Premis Internacional Méndez Pelayo o el Príncipe de Asturias.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 150858)

EMILIO AZCARRAGA VIDAURRETA

Va ser un empresari mexicà, magnat de les telecomunicacions. Estudià a la Universitat d’Austin (Texas), i començà a treballar com a venedor de sabates. L’any 1917 fundà una distribuïdora d’automòbils que s’estengué per tot el país. L’any 1930 inaugurà a la Ciutat de Mèxic la seva primera emissora de ràdio, la XEM_AM assolint un enorme èxit comercial. L’any 1941 establí una cadena d’emissores. Amb la fundació dels estudis Churubusco s’introduí en la florent indústria del cine. L’any 1951 creà el canal 2 de televisió obrint un nou sector d’activitat al seu imperi. Després d’associar-se als canals 4 i 5 de televisió, l’any 1955 formà el Tele-sistema Mexicà, gegant de les telecomunicacions de la dècada de 1960 el qual obrí perquè el seu fill Emilio Azcárraga Milmo es transformés en la potent Televisa.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 290563)

EMILI VENDRELL

Emili Vendrell i Ibars fou un tenor format musicalment a l'Orfeó Català, del qual fou diverses vegades, solista, celebrà també recitals de lieder, especialment en català. A partir de 1922 es dedicà a l'escena i participà en la temporada del teatre Líric Català, celebrada al teatre Tívoli de Barcelona, on interpretà obres d'E. Granados, d'E. Morera, A. Nicolau, etc. L'any 1923 debutà al Teatro de la Zarzuela, a Madrid, i poc després actuà a Amèrica del Sud, Itàlia, França i Anglaterra. Del seu repertori es destaquen Doña Francisquita, d'Amadeu Vives, i Cançó d'amor i de guerra de Martínez Valls. Obtingué una gran popularitat amb les seves interpretacions de cançons tradicionals catalanes.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 120963)

EMILI GRAU SALA

Pintor autodidacte. Des del 1929 es dedicà a la pintura, la il·lustració i la decoració. Després d'una jove i combativa experiència a Barcelona, s'instal·là al Montparnase parisenc. Aviat es donà a conèixer com a successor de l'esperit i els valors impressionistes directament lligats amb Bonnard i Vuillard, i esdevingué una figura cabdal de l'Escola de París. Efectuà nombroses decoracions per a teatre o dibuixà molts cartells. Celebrà exposicions a Barcelona, París, Nova York, Toulouse, Londres, Los Angeles, etc. La gràcia i finor dels personatges, la vivacitat dels colors i l'atmosfera elegant dels ambients que il·lustra l'han fet un pintor reconegut i valorat arreu. Residí a Occitània i exposà sovint a Barcelona i París.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 120963)