ANTONI PALAU i DULCET

Llibreter, bibliògraf i escriptor. Traslladat de petit a Barcelona, entrà com a aprenent en una llibreria i després n’obrí una que fou un centre de recerca bibliogràfica, la qual cosa li permeté de publicar l’obra monumental  “Manual del librero hispano-americano”· (1923-1927), en 7 volums, molt acrescuda en una segona edició (1948-1976); “Bibliografia de la Conca de Barberà” (1915), “Bibliografia cronològica de Balmes” (1915), Bibliografia de Cervantes” (1924), “La vespra de Sant Joan a Montblanc” (1927), “La Setmana Santa a Montblanc” (1928) –la majoria són opuscles—i “Ordinacions de Prenafeta”, “Miramar”, “Figuerola” i “Montornès” (1930), “Guia de Montblanc” (1931). Guia de Poblet (1931), “Guia de la Conca” (1932) i les pàgines testimonials “Memòries d’un llibreter català” (1935). Fill predilecte de Montblanc.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 230453)

ANTONI ORIOL i ANGUERA

Metge català. Era fill del metge i la mestra de nenes de Linyola, el més petit de 7 germans -4 nenes, mestres i 3 nens, metges. A 18 anys ja tenia el títol de metge i decidí dedicar-se a la investigació i l'ensenyament. Durant la guerra civil, participà en diferents activitats d'Estat Català i el 1939 es va exiliar, primer a França i finalment a Mèxic. Durant els 40 anys d'estança al país es va fer famós com a professor, investigador, literat, crític d'art, antropòleg... deixant desenes de llibres publicats. En la darrera etapa franquista, signà els Manifestos en defensa de la llengua catalana i en contra del genocidi cultural que s'estava portant a terme a Catalunya.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 180255)

ANTONI MASSANA i BERTRAN

Músic, compositor i eclesiàstic. Estudià a Barcelona amb Mas i Serracant. Enric Granados, F. Marschall i V.M. de Gibert, i amplià els estudis amb Enric Morera i Felip Pedrell. El 1911 ingressà a la Companyia de Jesús i fou ordenat sacerdot el 1922. Es llicencià a Roma en música gregoriana i completà estudis a Munic i a Solesmes. Deixà una producció extensa i variada. Hi destaquen les òperes Canigó (1934), estrenada com a concert el 1936 i el 1953 al Liceu de Barcelona, que s'enregistrà en discs), sobre text de Joan carner basat en l'obra de Verdaguer, on es mostrà influït per Wagner. També deixà oratoris, com Montserrat (1925), Xavier (1932), La Creació (1946) i "Ignis flagrants" (1951), i obres simfòniques. Destinat a Amèrica, el 1951 es traslladà al Brasil. Conjuntament amb el seu treball pastoral, donà a conèixer la seva obra musical a Rio de Janeiro, Sâo Paulo i Recife. L'any següent s'establí a Buenos Aires. A la capital argentina presentà també l'oratori La Creació, que ja havia estrenat a Barcelona el 1946. Escriví a més, peces per a piano, motets, cantates per a violí i orgue, i lieder.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 080553)

ANTONI MARÍ i RIBAS

Fou un pintor eivissenc conegut com en Toni "Portmany", que se'l considera com una de les figures més importants de les Pitiüses, del segle XX. La seva figura, la seva estampa, fou un component més del paisatge urbà. Encara avui, els eivissencs es deturen en aquell indret del "rastrillo" on Marí Ribas s'asseia a pintar. Començà a treballar a Barcelona amb el pintor-decorador Goixens. A 11 anys ingressà en l'escola gratuïta per a aprenents de la "Germandad de Maestros Pintores". Des de 1939 deixà la pintura industrial per a dedicar-se de ple a l'art, exposant a Palma, Madrid, Eivissa, Barcelona, Ginebra, Londres i Berlín. "Doneu-me un tros de canya i un paper i us faré un quadre", deia.

ANTONI LÓPEZ i LLAUSÀS

Fill d'Antoni López i ventures i nét de qui fou el llibreter que publicà "L'Esquella de la torratxa" i "La Campana de Gràcia". Féu estudis, inacabats, d'enginyeria i de dret. Se separà del negoci del pare i fundà una agència de publicitat i un impremta, on edità, entre altres obres, la "Història Nacional de Catalunya" de Rovira i Virgili i el Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra. L'any 1924, ell i Manuel Borràs, compraren l'Editorial Catalana que publicava des de 1918 la revista "D'ací d'allà" orientada per Francesc Cambó i dirigida per Josep carner i fundaren la Llibreria Catalònia, S.A. a la plaça de Catalunya, edifici de la Canadenca. Més tard aquest edifici fou derruït, i al Catalònia es traslladà a la Ronda de Sant Pere. Antoni Lòpez i Llausàs s'exilià el 1936, i de París passà a Buenos Aires, on fundà l'Editorial Sud-americana.