AGUSTÍ MONTALT i COSTA

Economista i empresari membre del sector tèxtil català. El 1969 fou escollit president del F. C. Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 1977. Va impulsar el lema catalanista "El Barça més que un club". Va introduir el català al butlletí del club, en el carnet de soci i a la megafonia de l'estadi. Va fitxar Johann Cruyff i altres jugadors internacionals de renom com Johann Neeskens o Hugo Sotil, amb la qual cosa assolí guanyar el campionat de Lliga 1973-1974, després de 14 anys de no haver-ne guanyat cap. També va adoptar l'actual himne del club, escrit per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs. El 1977 va dimitir i a les eleccions de1978 fou escollit president Josep Lluís Núñez. Va ser president de la "Asociación industrial textil" i president del Grup Enciclopèdia Catalana. El 2004 rebé la Creu de Sant Jordi.

(Carictura de Manuel Del Arco del 021269)

AGUSTÍ DURAN i SANPERE

Historiador, Arxiver i Arqueòleg, fill de Cervera (La Segarra). Llicenciat en Lletres i Doctor en Dret. Des de 1912 col·labora en la constitució del servei d'investigacions arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans,. S'incorporà a l'arxiu municipal de i organitzà l'oficina d'investigacions i publicacions municipals de Barcelona, l'Arxiu Històric de la Ciutat i les primeres instal·lacions museístiques del pavelló de la ciutat de l'Exposició Internacional de 1929, punt de partida del Museu d'Història de la Ciutat. Fou el primer director del Centre d'Estudis d'Etnografia Peninsular, integrat al CSIC. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1924) –que presidí (1961-1963)- de l'Institut d'Estudis Catalans (1942), de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1968). En el camp artístic, sistematitzà especialment l'escultura gòtica i la pintura del S. XV.

 (Caricatura de Del Arco publicada el 240954)

ADRIANO CELENTANO

És un cantant, actor i moderador de televisió italià. Està casat amb la també cantant Claudia Mori. Una filla seva és l'actriu Rosalinda Celentano. Els seus pares eren originaris de la regió sud-italiana de Pulla. El seu debut com a cantant fou l'any 1957 en el Primer Festival de Rock and Roll celebrat al Palau del Gel de Milà. A partir de 1965 començà a dedicar-se al cinema com a director i com a actor, Durant mès 50 anys ha mantingut la seva popularitat a Itàlia, venent milions de discos i apareixent en nombrosos programes de televisió i pel·lícules. Des del 2005 és vegetarià i defensor dels drets dels animals.

(Caricatura de Manuel Del Arco del 160763)

ADOLFO SUÁREZ GONZÁLEZ

Adolfo Suárez González, polític i advocat espanyol. Va ser President del Govern d'Espanya entre 1976 i 1981 i una figura rellevant de la Transició espanyola. Va ocupar càrrecs del règim franquista. "Secretario General del Movimiento" (1958), Gobernador Civil de Segòvia (1968), Director General de "Radio Televisión Espanyola" (1969), Ministre "Secretario General del Movimiento" (1975), càrrec en el qual roman en el gabinet de Carlos Arias Navarro, després de la mort de Franco (1975). El rei Juan Carlos I li va encarregar l'any 1976, la formació de govern i el consegüent desmuntatge de les estructures franquistes i va saber reunir, al costat de falangistes "conversos" com ell, a socialdemòcrates, lliberals, democristians, entre d'altres. El 15 de juny de 1977, per primera vegada a Espanya des de 1936, es van celebrar eleccions generals lliures. Adolfo Suárez surt guanyador al capdavant d'UCD (Unión de Centro Democrático). Les Corts sortides d'aquelles eleccions van aprovar la Constitució, que el poble espanyol confirmava el 6 de desembre de 1978.

(Caricatura de Manuel Del Arco del 220370)

ADOLF MARSILLACH i SORIANO

Actor, autor dramàtic, director de teatre i escriptor català en castellà. El 1947 ingressà en el quadre escènic de Ràdio Barcelona, en el qual fa les seves primeres interpretacions, combinant-les  amb els seus estudis de dret. El 1951 debutà a Madrid amb  “En la ardiente oscuridad” d’Antonio Buero Vallejo i el 1956 forma la seva pròpia companyia amb la seva primera esposa, la també actriu Amparo Soler Leal. En el cinema va intervenir en “Jeromín” (1953), “Salto a la gloria” (1959). Com a escriptor, fora de la comèdia “Yo me bajo en la próxina y usted?” i de les seves excel·lents memòries, és autor de la novel·la “Se vende àtico”, premio Espasa d’humor de l’any 1995. En 1978, va fundar el Centro Dramático Nacional.

(Caricatura de Manuel del Arco – no em consta la data)

ABEL VALLMITJANA i VALLÈS

Pintor, gravador, escultor i professor. Fill del pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà de David Vallmitjana i Vallès, també pintor. Format a Bells Oficis de Barcelona i a l'École d'Arts Decoratifs de París. Treballà inicialment com a ceramista i escultor. Dedicat a la docència, fou professor de l'Escola Blanquerna i membre dels Amics de l'Art Nou (ADLAND). Se n'anà a París el 1938 i s'establí a França, des d'on es traslladà a Veneçuela i s'assentà a Caracas. Allí exercí com a professor a la facultat d'arquitectura de la Universitat Central (1953 – 1957), Exposà individualment a París (1949), Los Angeles (1957), Londres (1965). Barcelona (Sala Adrià 1971). Establert a Arezzo el 1957, creà el Museo Didattito d'Arte Contemporanea. Té obra a museus d'Anglaterra, França, Israel, els EUA, Veneçuela, l'Argentina, Itàlia i Barcelona (Museu d'Art Modern)
 Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 040267

ADOLF FLORENSA i FERRER

Arquitecte català. L'any 1920 fou nomenat arquitecte municipal de Barcelona. Influenciat per l'Escola de Chicago, encara que es va moure dins del classicisme noucentista. Les seves obres més destacades van ser a la Via Laietana, on bastí la Casa Cambó (1925), el Casal del Metge junt amb Enric Català i Catà (1931), la casa Artur Suqué (1927), la Immobiliària Catalana (1925) i el Foment del Treball junt amb Josep Goday (1931). És també l'autor del Palau de Comunicacions i Transports de l'Exposició del 1929.