JOAN-EDUARD CIRLOT i LAPORTA

Poeta en llengua castellana, crític d'art, hermeneuta, mitòleg i músic català. El seu univers poètic, penetrant i inspirat, dissonant amb el racionalisme, participà de velles cultures i ritus màgics. La seva crítica artística fou decisiva; "Introducción al surrealosmo" (1953), Diccionario de símbolos" (1958), "Informalismo" (1960) i dos assaigs sobre Antoni Tàpies*. Membre del grup "Dau al Set". La seva producció poètica és recollida en els llibres "Cantos a la vida muerta", "Lilith", "Palacio de plata" i els poemes del cicle Bronwyn. Compongué "Preludi per a cinc instruments" (1948), "Suite atonal", "Himne per a piano" i "Concertino" per a quartet de corda" i nombrosos articles sobre música i un llibre sobre Stravinski (1949).

*GentdelArco 6 de juny de 2018

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 080167)

JOAN ANTONI SAMARANCH

Marquès de Samaranch. Esportista i dirigent esportiu, polític i empresari català. Fill d'una família acomodada, de jove practicà l'hoquei patins (en fou seleccionador espanyol), la boxa, l'hípica, la Vela, l'esquí i el golf. President de la "Federación Española de Patinaje". Junt amb Carles de Godó Valls* va proposar el Saló Nàutic de Barcelona i en fou el fundador i president durant quinze anys. Afiliat a "La Falange Española" des de molt jove, inicià la seva carrera política l'Ajuntament de Barcelona (1950) com a Regidor d'esports. "Delegado Nacional de deportes" (1977), President del COI (1980) Fou el major avalador de Barcelona pels Jocs Olímpics de 1992. Conseller general de "La Caixa" entre 1984 i 1986; i President fins al 1999.

*Gentdel Arco 2 d’octubre de 2018

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 080167)

JOAN ANTONI PÀMIAS i CASTELLÀ

Empresari teatral i Advocat. El 1947 formà, associat amb J.Fugarolas i Arqués –i des del 1959 al 1980, sol-, l'empresa del Gran Teatre del Liceu des que cessà Joan Mestres i Calvet. Durant la seva gestió impulsà el teatre amb la creació d'una orquestra (1958) i un cos de ball (1966) estables. Amplià la durada i el repertori de les temporades de ballet i d'òpera, per a les quals contractà solistes i companyies de categoria internacional. Publicà articles sobre temes musicals. El 1955 aconseguí que el Festival de Bayreuth visités Barcelona. El 1959 li fou concedit el Premio Nacional de Teatro.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 131163)

JOAN-ANTONI MARAGALL i NOBLE

Polític i marxant d'art català, fill del poeta Joan Maragall, germà del filòsof Jordi Maragall i Noble. Estudi Dret i des de 1925 fou director propietari de la Sala Parés de Barcelona, on exercí de principal marxant dels artistes post-noucentistes (Josep Amat, Josep Mompou, Rafael Durantcamps i Josep Togores). Fou militant d'Acció Catalana i durant la guerra espanyola escapà a Burgos, on fou secretari d'Eugeni d'Ors* en la Direcció General de Bellas Artes. A la postguerra fou President de l'Orfeó Català. El 1968 ingressà a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i el 1971 a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1972, membre de la Real Acadèmia de San Fernando, Patró del Museo del Prado. Impulsà la Fundació Pau Casals i fou membre de la Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família. El 1986 va rebre la Creu de Sant Jordi.

*Gentdel Arco 8 de maig de 2019

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 061055)

JOAN VIÑAS i BONA

Fou un comunicador. Locutor de ràdio i presentador de televisió, recordat per la Campanya Benèfica de RNE i els programes infantils als anys 1950, 60 i 70. Des de ben petit declamava poesia i va debutar com a locutor radiofònic a Ràdio Girona l'any 1940. Va guanyar les oposicions a locutor a RNE a Madrid l'any 1943. Dos anys més tard es va traslladar a Barcelona per posar en marxa l'emisorade RNE a Barcelona el 1949 on fou un dels pioners de la ràdio en directe durant el franquisme. Dirigí  un curs de formació de locutors per integrar-los a  la plantilla . Sota el seu mestratge es van incorporar a RNE Federico Gallo*. Presentà programes a TVE des dels estudis de Miramar, com ara el concurs X-0 da dinero (1959) o els infantils Fiesta con nosotros (1962-1965) i Dia de Fiesta (1966-1969), amb l'artista de marionetes Herta Frankel*. Rebé tres cops el Premi Ondas: el 1954, com a locutor en els campionats d'hoquei, el 1955,per la Campanya Benèfica i el 1999 per la seva llarga dedicació a la ràdio. També rebé la Medalla del President Macià.

*Gentdel Arco 24 de maig de 2019

**Gentdel Arco 18 de desembre de 2019

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 201263)