JOAN MIRÓ i SERRA

Pintor, escultor, gravador i ceramista, considerat un dels màxims representants del surrealisme. Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l'obligaren a treballar en una adrogueria. Amb tot assistí també a Llotja on fou deixeble de Pascó i d'Urgell. El 1911, passà una llarga temporada a Mont-roig del Camp, per refer-se d'una malaltia, orientà definitivament la seva vocació. Quan tornà a Barcelona freqüentà l'Acadèmia Galí*, després assistí al cercle Artístic de Sant Lluc on conegué Josep Francesc Ràfols, Sebastià Gasch, Enric Cristòfor Ricart i Josep Llorens i Artigas. Al principi va mostrar fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes. A partir de la seva estada a París, la seva obra es tornà més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme i incorporant-se a aquest moviment.

 *GentdelArco- Francesc d’A. Galí – 3 de juliol de 2019

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 260163)

JOAN MARCH i ODINAS

Conegut com "el banquer de Franco", va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí. Després de fer de porcater es dedicà al contraban de tabac entre el nord d'Àfrica i la península amb vaixells de bandera britànica. Durant la Primera Guerra Mundial va subministrar combustible i provisions a les naus dels bàndols malgrat l'estatus de neutralitat vigent. El seu poder i influència augmentaren durant la monarquia d'Alfons XIII. Condemnat i empresonat per la República, organitzà una fugida cap a Gibraltar. Fou el major organitzador de la rebel·lió franquista, finançant els avions italians que transportaren les tropes des del Marroc fins a Andalusia, i també organitzà el vol del "Dragon Rapide", que traslladà Franco des de les Canàries fins al Marroc. Acabada la Segona Guerra Mundial, era la setena fortuna del món.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 010246)

JOAN MANUEL SERRAT

Un dels cantants i músics catalans més populars, l'obra del qual es desenvolupa indistintament en català i castellà. Estudià peritatge agrícola. El 1960 compongué la seva primera cançó "Una guitarra" i el 1962 s'incorporà als "Setze Jutges" com a membre número tretze. Debutà a Barcelona el 1965 i assolí aviat grans èxits amb cançons com "Ara que tinc vint anys", "Cançó de matinada", "La tieta", etc. De tipus poètic i de música melòdica. Inicialment, cantà només en català. Quan el 1968 fou seleccionat per a fer-ho en castellà al Festival d'Eurovisió, provocà un escàndol en negar-se a cantar si no podia fer-ho en català, fet que provocà la seva substitució per part de les autoritats espanyoles. Més tard, però, ha alternat en els seus concerts i enregistraments el català i el castellà.

Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 030567)

JOAN MANÉN i PLANAS

Violinista i compositor. Infant prodigi, inicià la carrera amv un concert públic a l'edat de set anys. Ha estat considerat un dels grans virtuosos de violí per la crítica internacional. Compositor d'òperes i en general d'una obra molt important i molt extensa. Estrenà al Liceu les òperes Giovanna di Napoli (1902) i Acté (1903), i a Frankfurt l'obra escènica Der Fackeltanz (La dansa de les atxes, 1909). Féu transcripcions, Féu transcripcions, en especial, d'obres de Paganini, i harmonitzà cançons populars. També escriví sardanes, com "Camprodon" i "El cavaller enamorat". Al costat de Sarasate, Manén va ser l'únic violinista espanyol de l'època que va aconseguir interpretar totes les obres de Paganini, fins i tot, les considerades "inexecutables" per molts violinistes. Entre els instruments que Manén posseïa, es trobava un Guarnerius construït el 1702 i que havia pertangut a Fèlix Mendelssohn.

Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 160162)

JOAN MAGRIÑÀ

Joan Magriñà i Santromà fou un ballarí i coreògraf català. El 1918 ingressà en el cos de ball del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Poc després, el seu professor Teodor Wassilief, que era alhora el director de les temporades de ballet que organitzava el Liceu, li va oferir fer de solista al ballet "Nit de Maig", de Rimski Korsakov. Des d'aleshores, Magriñà va mantenir el paper de solista fins a 1957. El 1932 va fer el seu primer recital i va convertir en cèlebre la seva "Polca de l'Equilibrista", amb música de Manuel Blancafort. El 1936, va estudiar a París amb Olga Preoberiebska i Serge Lifar, i a Londres, amb el Ballet Green Table. El 1937, va fer una gira per França juntament amb la Cobla La Principal de Barcelona i el Tenor Emili Vendrell*. De tornada, va muntar sarsueles al Liuceu amb Marcos Redondo, Conxita Panadès**. En acabar la guerra, va muntar la seva escola de dansa i també va exercir de coreògraf. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1990 la Medalla de Oro de las Artes del Ministerio de Cultura.

*GentdelArco 15 de març de 2019

**GentdelArco 2 de gener de 2019

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 150571)