IGNASI de GISPERT i JORDÀ

Fou un advocat i jurista català. Destacat membre del Col·legi d'Advocats de Barcelona, col·labora a la Revista Jurídica de Catalunya i el 1971 presidí el Segon Congrés Jurídic Català. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit Diputat d'Unió Democràtica de Catalunya, i fou Conseller de Justícia en el primer govern de la Generalitat de Catalunya de 1980 a 1982. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi. Pare de la també política i advocada Núria de Gispert i Català, Presidenta del Parlament de Catalunya l'any 2010.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 260462)

IGNASI AGUSTÍ i PEYROCH

Novellista, periodista i poeta. Estudià als jesuïtes i es llicencià en Dret a Barcelona. Col·labora de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista. En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés, fou un dels fundadors i principals col·laboradors del setmanari Destini que posteriorment dirigí (1944-56). Des del 1936 escriví només en castellà. La seva obra més important és el cicle novel·lístic sobre la burgesia barcelonina del s. XIX i la Guerra Civil Espanyola, que comprèn "Mariona Rebull" (1943), "El viudo Rius" (1944), "Desiderio" (1957). Fou també corresponsal de La Vanguardia a Suïssa (1942), fundador del Premi Nadal (1944), director del diari "Tele-Exprés" (maig-setembre 1966) i President de l'Ateneu Barcelonès (1962-71).

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 260462)

IGNACIO VILLALONGA VILLALBA

Polític i financer valencià. Es doctorà en Dret a Deusto i treballà a la companyia familiar dels Ferrocarrils i Tramvies Valencians. Fou un dels fundadors de la "Unió Valencianista Regional". De 1928 a 1930 va ser President de la Cambra de Comerç de València i un dels que firmaren les Normes de Castelló de 1932. Quan l'any 1935 fou suspesa la Generalitat de Catalunya, va ser President en qualitat de Governador General de Catalunya. Participà en el bàndol franquista durant la Guerra Civil Espanyola i després s'encarregà d'organitzar el "Banco de Valencia" i el "Banco Central" que dirigí de 1943 a 1970. Va fundar moltes empreses, com "Eléctricas Leonesas", "Saltos de Sil", "Compañia de Petróleos" (Cepsa) i "Dragados y Contrucciones". Llegà a la seva viuda i filles una de les majors fortunes de la transició espanyola.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 011064)

IGNACIO F. IQUINO

Nom en què és conegut el director i productor cinematogràfic Ignasi Ferrés i Iquino. Primerament fou fotògraf. Inicià la seva tasca cinematogràfica amb "El crimen del expreso de Andalucía" (1934). Des d'aleshores va dirigir prop d'un centenar de llargmetratges, repartits entre drames, comèdies, cine negre i, cap al final de la seva carrera, films pseudopolítics, força d'acord amb el cine espanyol de la transició; el cine conegut com el de "destape". Entre les seves realitzacions destaquen "Brigada criminal" (1950), "El Judas" (1962) –primer film estrenat en català de la postguerra- i "Fuego en la sangre" (19563). La seva tècnica, derivada del cinema nord-americà dels anys trenta, caracteritzà fins a cert punt el cinema comercial barceloní. Ha passat a la història com un dels directors destacats al costat de noms com Rafael Gil o José Luís Sàenz de Heredia.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 250361)

HUGO LINDO

Hugo Lindo Olivares va ser un poeta, novel·lista, diplomàtic, polític i advocat salvadorenc. Estudià a la Universitat de El Salvador on obtingué el títol de Doctor en Jurisprudència i Ciències Socials. Va ser Ambaixador de El Salvador a Xile (1952-1959). Ministre d'Educació el 1961 i tornà al servei diplomàtic com a ambaixador de El Salvador a Espanya (1969-1972). Participà en la fundació de la Universitat "Dr. Matías Delgado" i va ser Degà de la Facultat de Belles Arts d'aquesta Universitat (1979-1985). Publicà poemes i també novel·les com "Justícia, Señor Gobernador!" (1960), la seva obra més coneguda..

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 140170)