GUILLEM DÍAZ-PLAJA

Escriptor. Doctor en Lletres, Llicenciat en Dret i Membre de l’Acadèmia Espanyola, fou Catedràtic  de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona, i Director de l’Institut del teatre de Barcelona. Integrat en principi al moviment avantguardista català col·laborà en el primer –i únic- “Full Groc” (1929), amb Sebastià Gasch i Lluís Montanyà. La seva bibliografia, majoritàriament en castellà, sobrepassa el centenar de títols: assaig, història literària, biografia, viatges, poesia, llibres de text, etc. Fou un arquetípic home de lletres que se serví amb elegància i coneixement de les idees literàries. També, com Xènius o Ortega y Gasset, es proposà de divulgar el seu pensament estètic, no solament a través de llibres, sinó per mitjà de la premsa periòdica. Cal destacar els seus estudis sobre el Romanticisme, el Modernisme, la generació castellana del 98 i l’avantguarda. Eren també escriptors els seus germans Ferran i Aurora Díaz-Plaja i Constantí.*

*GentdelArco 9 d’agost de 2018

 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 180654)

GUILLEM d'EFAK

Guillem Fullana i Fada d'Efak, conegut artísticament com a Guillem d'Efak. Va ser un cantant, escriptor i actor en llengua catalana. Nasqué a Rio Muni (Guinea Equatorial). Era fill d'un funcionari colonial. Quan tenia tres anys s'establí a Manacor i el 1964 a Barcelona on va viure fins a 1950, any en què va tornar a instal·lar-se a Palma de Mallorca, on va treballar com a guia turístic. Durant la seva etapa a Barcelona, fou integrant dels "Setze Jutges". També va promoure activament la cançó catalana i obri diversos "Cafès-Teatre": "La Cova del Drac" (1965) i "La Cucafera" (1968), Guillem d'Efak va formar part del moviment de la Nova Cançó. Joan Manuel Serrat i Maria del Mar Bonet han gravat posteriorment alguna cançó seva. També treballà la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, i actuà a Catalunya, Andorra, Londres, Mallorca, Perpinyà i Zurich. Gravà diversos discs. El 1973 rebé el Premi Ciutat de Palma de Teatre. (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 141269)

GUIDO PIOVENE

Escriptor i periodista italià. De família noble, es llicencià en Filosofia L Universitat de Milà on conegué Eugenio Colotni, un altre filòsof. Es dedicà al periodisme començant en "Il Covegno" i "Pegaso", per després ser enviat com a corresponsal de "L'Ambrosiano" a Alemanya. Va passar al "Corriere della sera" successivament a Londres i París. Piovene no condemnà mai el règim feixista i fou un ferm partidari de la campanya per a la defensa de la raça. Més endavant col·labora en "Il Tempo" i "La Stampa". L'any 1931 va publicar els seus primers escrits. Cultivà el gènere epistolar en "Lettere d'una novícia" (1941) el qual tingué un èxit extraordinari. De la seva obra també cal destacar "La gazzeta nera" (1943). E un segon terme es dedicà en reportatges de viatges. L'any 1968 fou President de la Mostra Internacional de Cinema de Venècia.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 111070)

GUIDO MAGNONE

Alpinista i escultor francès. Va arribar a França quan tenia tres anys. Després d'estudiar belles arts, descobrí la muntanya i esdevingué ràpidament un dels millors escaladors de la seva generació, amb un palmarès de conquestes, com la cara oest del Drus als Alps, primeres escalades al Fritz Roy a la Patagònia o el Makalu a l'Himàlaia. Va participar en la creació del UCPA (Union nationale des Centres esportifs de Plain Air) i fou president del "Grupe de haute montagne" de 1961 a 1965. Ha fet nombroses expedicions al Caucas, les Rocoses, etc. L'any 1964, en el 75è Aniversari de la Torre Eiffel, va fer-ne la primera ascensió. L'any 1977, tornà a la seva primera passió: l'escultura, per dedicar-s'hi plenament a partir de l'any 1990, i ha fet exposicions a partir de 1996.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 060769)

GUIDO COLONNA di PALIANO

Polític italià membre de la Comissió Europea entre 1964 i 1970. Va estudiar Dret a la Universitat de Nàpols. Diplomàtic de carrera i sense afiliació política destacada l'octubre de 1947 fou nomenat delegat italià en la posada en marxa del Pla Marshall, càrrec que va mantenir fins al març de 1948. El 1958 fou nomenat Ambaixador a Noruega, l'agost de 1962 fou nomenat delegat del seu país a l'OTAN, càrrec que va ocupar fins al juliol de 1964. Abandonà aquesta responsabilitat per a esdevenir membre de la Comissió Hallstein II, en substitució de Giuseppe Caron, essent nomenat Comissari Europeu del Mercat Interior. En la formació de la Comissió Rey el juliol de 1967 fou nomenat Comissari Europeu d'Empresa, de la qual abandonà el càrrec el maig de 1970.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 060769)