vol mostrar-vos les CARICATURES dels personatges, que el periodista MANUEL del ARCO (Saragossa 1909 – Barcelona 1971) incloïa a les entrevistes que va fer, des de principis dels anys 50 fins finals dels 60, primer al Correo Catalán, després al Diario de Barcelona i finalment a La Vanguardia.

dimecres, 7 d’agost del 2019

FRANCISCO MACIAN BLASCO

Dibuixant de còmics català. Es va iniciar en les revistes infantils "Florita", "Yumbo", i treballà com intercalador i animador pels "Estudios Moro" de José Luís i Santiago Moro, realitzadors de filmets publicitaris. Precisament al produir-se l'èxit del "Vamos a la cama" de la "Familia Telerín", va portar a terme l'únic llargmetratge seu "El Mago de los Sueños" (1966), inspirada en un conte d'Andersen, protagonitzat pels marrecs de la "Tele", fruit de la creativitat de Macian i un equip d'unes 80 persones, durant dos anys i més de mig milió de dibuixos. Intervingueren les veus d'Andy Russell*, Juan Carlos Mareco "Pinocho", Los 3 sudamericanos". El públic espanyol l'acollí calorosament. Fou declarat d'Interès Nacional.
*GentdelArco 19 d’abril de 2018
 (Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 240653)

dimarts, 6 d’agost del 2019

FRANCISCO GOYOAGA

Francisco García Caamaño Goyoaga, fou un genet d'equitació espanyol que participà en la modalitat de salt. Debutà als concursos l'any 1940 i es retirà l'any 1966. Participà en més de 3.000 competicions. 54 vegades en la Copa de les Nacions de Salts i més de 500 concursos. És el genet més premiat del Concurs de Salts Internacional de Barcelona on aconseguí el títol 11 vegades. En el Campionat del Món de Salts, l'any 1953 guanyà la Medalla d'Or a París; Medalla de Bronze, l'any 1954 a Madrid i Medalla de Plata, l'any 1956 a Aquisgrà. Participà en els Jocs Olímpics a Melbourne 1956, Roma 1960 i Tòquio 1964.
Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 240653)


dissabte, 3 d’agost del 2019

FRANCISCO GARCIA-VALDECASAS

Metge espanyol. Es doctorà a la Universitat de Madrid el 1935. Després amplià els estudis a Göttingen, amb H. Rein, Fou Catedràtic de farmacologia de la Universitat de Barcelona del 1940 al 1980, i n'ocupà el càrrec de Rector del 1965 al 1968. Durant el seu rectorat s'esdevingué la revolta estudiantil amb la clandestina Assemblea Constituent del Sindicat Democràtic d'Estudiants de Barcelona, celebrat al Convent dels Caputxins de Sarrià. La reunió fou intervinguda per la policia que rodejà el Convent. El paper de Garcia-Valdecasas en el que es conegué com "La Caputxinada" va ser clau, Va expulsar 266 alumnes i 69 perofessors i va anul·lar els drets de matrícula dels vaguistes. Era el pare de Julia García-Valdecasas, exdelegada del Govern a Catalunya i exministra d'Administracions Públiques del govern Aznar.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 130765)

divendres, 2 d’agost del 2019

FRANCISCO FDEZ. de VILAVICENCIO

Prestigiós jurista, nat a Sevilla, que fou Catedràtic de Dret Civil i Degà de la Universitat de Barcelona. Fou mestre de diverses generacions de juristes catalans, destacà com a estudiós del Dret Civil Català. Fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya. L'any 1981 fou elegit Membre del Consell Consultiu de la Generalitat per unanimitat pel Parlament de Catalunya de quin càrrec en fou president durant quasi 14 anys. No pogué ser Síndic de Greuges per incompatibilitat amb el càrrec, altrament, el President Jordi Pujol, el posà com a exemple de persona no nascuda a Catalunya totalment integrada la societat catalana.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 171260)


dijous, 1 d’agost del 2019

FRANCIS POULENC

Compositor francès. Va ser un dels membres del Grup dels Sis (amb Darius Milhaud, Georges Auric, Arthur Honegger, Louis Durey i Germaine Tailleferre). Amb només set anys, ja componia peces curtes, i la seva mare encoratjà la seva precoç ambició de tocar el piano. Continuà estudiant aquest instrument de forma més seriosa amb Ricard Viñes, el qual el presentà a Erik Satie, Casella i Auric, Com els altres compositors del Grup dels Sis, Poulenc rebutjà el gust contemporani pel romanticisme i impressionisme i es pronuncià en favor d'un estil popular i ple d'esperit del music-hall, tot adoptant Satie i Cocteau com a mestres estètics i espirituals. Admirava molt la poesia, en particular la de Guillaume Apollinaire, Max Jacob i P. Eluard. D'entre les obres de Poulenc cal destacar les òperes "Les Mamelles de Terèsias" (1957), "Dialogues des Carmelites" (1957), "La Voix Humaine" (1959), ballets, peces per a piano i música de cambra.
(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 091158)