EUGENE MINKOWSKI

Va ser un psiquiatre francès, jueu, nascut a Sant Petersburg. Començà els estudis de medecina a Varsòvia, però forçat per la repressió política de zarisme es veié obligat a completar la seva educació a Munic, l'any 1909. Molt aviat es mostrà atret per la filosofia i la psiquiatria i es dedicà a estudiar la temàtica psicopatològica relacionada amb la percepció del temps, influenciat per les idees fenomenològiques de Bergson. L'any 1914 completà el seu treball titulat "Els elements essencials del temps-qualitat". L'any 1926 defensà la seva teoria "La noció de la pèrdua de contacte amb la realitat i les seves aplicacions en la psicopatologia".

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 020958)

EUDALD SERRA i GÜELL

Fou un escultor i expert en el treball etnològic. Deixeble d'Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caràcter surrealista en la històrica i escandalosa exposició de l'ADLAN del 1935. Després d'un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d'inspiració orientalitzant. Els anys cinquanta es lliurà a l'escultura no figurativa feta d'estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents. Els últims anys de la seva activitat fonamental estigué dedicada a la recerca de material etnogràfic de cultures i pobles de l'Orient i Àfrica, en col·laboració amb el Museu Etnològic de Barcelona. Com a ceramista col·laborà amb Josep Llorens i Artigas.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 120201)

ETIENNE GILSON

Un filòsof i historiador francès, destacat autor de la "neoescolàstica". Els seus estudis sobre el pensament medieval i en especial de l'obra de Sant Tomàs d'Aquino el fan un dels autors destacats de la "neoescolàstica". De 1921 a 1932 ensenyà filosofia medieval a la Sorbona de París. Fou capdavanter del neotomisme catòlic a la seva època i elegit Membre de l'Acadèmia Francesa l'any 1946. Són famoses les seves conferències a la Universitat Harvard, aplegades sota el títol "La unitat de l'experiència filosòfica", on defensa la metafísica en contra les tesis de Nietzsche. Fou un incansable defensor de la "Filosofia Cristiana".

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 010649)

ESTEVE BASSOLS i MONTSERRAT

Periodista. Va ser el responsable de les relacions públiques de l’Ajuntament de Barcelona essent-ne Alcalde Josep Maria de Porcioles de 1961 a 1969, quan va ser cridat a Madrid per a convertir-se en Director general de Promoció Turística. A ell es deu l’eslògan “Barcelona, Ciudad de ferias i congressos”. Bassols, molt vinculat a la Fira de Barcelona, va ser un dels promotors d’algunes de les primeres manifestacions firals que van sorgir aquells anys, com “Sonimag”. Treballà a Radio Nacional de España de Barcelona des d’on fou co-fundador dels “Premis cinematogràfics Sant Jordi” i alhora que impulsor del programa “Paraula i pensament” de la mateixa emissora. També era el presentador, junt amb Jordi Torras, del programa “Cineasta” de Ràdio 4. Portaven el seu nom els premis “Senyor i senyora de Barcelona”.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 080266)

ESTEVE ALBERT i CORP

Poeta, autor teatral, historiador i promotor cultural. De grans inquietuds polítiques, milità en diferents organitzacions nacionalistes com "Nosaltres Sols!" o "Estat Català", participant dels fets del 6 d'octubre o col·laborar amb Lluís Companys durant la guerra civil espanyola creant el Comitè de la Salut Pública, organisme que intentava resoldre les penúries entre els infants i la gent gran. Després d'aquesta continuà el seu activisme militant mantenint una abundant correspondència amb els membres de la Generalitat a l'exili i milità al Front Nacional de Catalunya i va fer d'enllaç a l'exterior amb Pompeu Fabra i Pau Casals. A causa de la persecució policíaca, a patir de 1956 s'establí a Andorra. Promogué espectacles de teatre popular com el Pessebre d'Engordany i el Retaule de Sant Ermengol a la Seu d'Urgell. El 1990 rebé la Creu de Sant Jordi.

(Caricatura de Manuel Del Arco, sense data de publicació)