"APAKTONE" Fra. JOSÉ ALVAREZ

Fra José Alvarez va ser un llegendari missioner catòlic dominic. Fou ordenar sacerdot l’any 1916 i embarcà el mateix any cap al Perú on arribà al cap de quasi un mes. Visqué a les selves amazòniques durant 53 anys, fins a la seva mort a Lima. Els primers contactes foren amb els de la tribu Huaraya; seguí la Toyeri i Iñapari, i l’any 1940 emprengué les expedicions pel riu Colorado amb els fins aleshores “ferotges” Mashcos. La seva vida fou un model de donació i sacrifici per amor als més necessitats. Va fer centenars d’expedicions pels rius i les selves del departament de Madre de Dios per predicar l’Evangeli. Pel seu amor i heroisme incomparables, la seva tendresa i simpatia per a tothom, els indígenes de la selva li posaren el sobrenom de “Apaktone” (Venerable Pare). Es troba en procés de beatificació.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 211062)

ANTONIO-LUÍS MARZAL FUENTES

Va ser un intel·lectual extremeny. A onze anys entrà al Seminari de Badajoz i a tretze a la Companyia de Jesús on s'ordenà sacerdot l'any 1958. Es llicencià en Teologia, Filosofia i Lletres i Dret. Les seves inquietuds socials li van costar fortes tensions amb les autoritats i hagué d'exiliar-se a París. Tornà a Espanya i s'instal·là a Barcelona. L'any 1970 es secularitzà, es casà i tingué tres fills. L'any 1993 li encarregaren la creació de la nova Facultat Ramon Llull de Barcelona, de la que en fou Degà l'any 2000. L'última de les seves grans feines va ser la creació de l'Associació Internacional de Facultats de Dret dels Jesuïtes.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 031266)

ANTONIO TOVAR LLORENTE

Filòleg, lingüista, historiador i professor universitari espanyol. Va estudiar Dret a la Universitat de El Escorial, història a la Universitat de Valladolid i Filologia Clàssica a la Universitat de Madrid, París i Berlín. Adscrit al corrent falangista va ser un dels responsables de la propaganda del Govern de Burgos però la seva decepció amb el règim franquista va anar en augment. Catedràtic de llatí l'any 1942 a Salamanca i Rector entre 1951 i 1956, a principis de la dècada del 1960 sortí d'Espanya per les diferències amb el règim. Professor de les Universitats de Buenos Aires (1948-1949), i de Tucumán (1958-1965). Va tornar a Espanya en guanyar la càtedra de llatí de la Universitat Complutense de Madrid. Amb la revolta estudiantil que va acabar amb l'expulsió de la Universitat d'Enrique Tierno Galván, José Luís Lòpez Aranguren, va dimitir en solidaritat i va tornar als estats Units on va estar fins al 1967. Després anà a la Universitat de Tubíngia (RFA) fins a la seva jubilació.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 070370)

ANTONIO SACRAMENTO

Fernando Antonio Sacramento Antolí-Candela Piquer, va ser un artista valencià. Es llicencià en medecina l'any 1938. Gràcies a la seva habilitat com a dibuixant va fer il·lustracions pels llibres del professor d'Anatomia Patològica, Dr. Vila Barberà. Compaginà la professió d'otorinolaringòleg amb la seva faceta artística, per la qual cosa va servir-se del pseudònim Antonio Sacramento. En el terreny artístic autodidacte, va fer de pintor, cartellista, dissenyador de decoració, ceràmica i escultor. És coneguda la seva obra de cartellista de les Falles, la Fira de Mostres i la Fira de Juliol de València. Endemés és més conegut com a escultor, ja que té obres seves en unes quantes ciutats espanyoles. Va rebre nombrosos premis en el transcurs de la seva vida.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 310564)

ANTONIO POLO DÍEZ

Jurista espanyol. Estudià Dret a la Universitat de Salamanca. L'any 1935 va ser catedràtic de Dret mercantil a la Universitat d'Oviedo. Va fer la traducció del "Tractat de Dret mercantil" de K. Cosack i del "Dret Econòmic" de J.W. Hedermenn, ambdós professors de Munich i Berlín, respectivament. De 1933-36 publicà diversos articles jurídics tant a Espanya com a Alemanya. L'any 1937 les autoritats franquistes el separaren del servei i fou donat de baixa, pel seu republicanisme liberal. Tornà al servei l'any 1941 i fou destinat, primer a Granada, i finalment el 1946, a la Universitat de Barcelona on fou professor fins a la seva jubilació. A Barcelona, exercí d'advocat i fou vocal del Tribunal Contenciós-Administratiu provincial. També va treballar en l'institut d'estudis polítics que dirigia Joaquín Garrigues Walker.

(Caricatura de Manuel Del Arco publicada el 260160)